Opinió
-
L'hora del despropòsit
Vicent Partal
27.06.2005
-
Ferrer i Gironès: un home lliure
Vicent Partal
25.06.2005
-
L'únic lehendakari possible
Vicent Partal
23.06.2005
-
Una situació complicada a Galícia
Vicent Partal
20.06.2005
-
El nostre compromís periodístic
Vicent Partal
17.06.2005
-
L'home de Mequinensa
Vicent Partal
16.06.2005
-
Objecció de consciència
Vicent Partal
15.06.2005
-
Vergonya de polítics
Vicent Partal
14.06.2005
-
L'entusiasme de Félix de Azua pels assassins de Pep Isanta
Vicent Partal
13.06.2005
-
Som una nació, diuen
Vicent Partal
12.06.2005
-
Provocant, per a bé
Vicent Partal
10.06.2005
-
Amb la 'wiphala' a les mans
Vicent Partal
09.06.2005
-
Els lerrouxistes
Vicent Partal
08.06.2005
Vicent Partal
20.09.2005
Els dos estatuts i la barba del poeta Querol
Al meu poble va morir, el 1889, Vicent W. Querol, el segon poeta de la renaixença valenciana. Era un home, diuen, de tanta lletra com tendent a l'avorriment, que feia uns versos rotunds i que va sacsejar València titulant 'Rimes Catalanes' el seu únic volum de poesia (val a dir que, malgrat això, ell dóna nom a un cèntric carrer de la ciutat).
Al meu poble conten que Querol solia anar al barber local, encantat i segur. Ho feia argumentant que en una ocasió ja l'havia tallat accidentalment i que, per tant, com que no l'havia mort del tall, ja havia demostrat els seus límits per al noble art de l'assassinat.
Demostrar els límits: aquest és el paper que té l'estatut valencià que entra avui a les corts espanyols. Gràcies a la trampa antidemocràtica del cinc per cent, el valencià és un dels parlaments més dòcils i, per tant, útils a l'hora d'establir fins on pot arribar la gosadia: l'escassa gosadia que el camarada Guerra està disposat a permetre.
Ho és tant, escassa, que fins i tot un estatut aprovat pel PSOE i el PP a València serà retocat pel PSOE i el PP a Madrid. Com a aperitiu d'allò que puga passar quan arribe l'estatut de dalt, el debat farà bo de seguir. Tot i que, ep!, el barber de Bétera no va matar en Querol, però no sabem si va matar algú altre.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015