Amb la 'wiphala' a les mans

No sé si s'han fixat en les fotografies o les imatges de vídeo de la crisi boliviana que aquests dies difonem tots els diaris i televisions. Hi ha un detall difícil de passar per alt: la rotunda presència índia, bàsicament d'aimara. En el vestir, en el mirar, fins i tot en la bandera. Deuen haver notat que s'hi veuen poques banderes bolivianes i, en canvi, moltes de quadrets menuts de molts colors. És la 'wiphala', la bandera dels pobles indígenes andins.

La crisi que viu Bolívia, i que avui tindrà un altre episodi en la reunió del Congrés fora de La Paz, a Sucre, té arrels molt profundes. Sorprèn que per a explicar-la calga recular cinc-cents anys. A Bolívia l'oposició entre descendents d'europeus i pobles indígenes és una de les claus que ens pot ajudar a entendre la crisi. Però no passa tan sols allí. Al Paraguai, al Perú o a l'Equador les poblacions indígenes han guanyat pes com a força política, aquesta darrera dècada. Igual que a Guatemala. També el Chiapas mexicà té un gran component maia. I més al nord els inuit del Canadà són la primera nació índia a tenir estat propi, i els seus parents de Grenlàndia tenen el país, de fet, a les mans.
És evident que la situació és molt diferent a les altres parts d'Amèrica. A Chicago, a Buenos Aires, a Veneçuela o a Panamà no hi ha recurs possible al món indígena. Simplement, és anihilat. Però després d'haver-nos cregut que ja no en restava res, veure com els aimara bolivians esdevenen una força clau de la vida política fa pensar. Cinc-cents anys després.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet