Opinió
-
L'hora del despropòsit
Vicent Partal
27.06.2005
-
Ferrer i Gironès: un home lliure
Vicent Partal
25.06.2005
-
L'únic lehendakari possible
Vicent Partal
23.06.2005
-
Una situació complicada a Galícia
Vicent Partal
20.06.2005
-
El nostre compromís periodístic
Vicent Partal
17.06.2005
-
L'home de Mequinensa
Vicent Partal
16.06.2005
-
Objecció de consciència
Vicent Partal
15.06.2005
-
Vergonya de polítics
Vicent Partal
14.06.2005
-
L'entusiasme de Félix de Azua pels assassins de Pep Isanta
Vicent Partal
13.06.2005
-
Som una nació, diuen
Vicent Partal
12.06.2005
-
Provocant, per a bé
Vicent Partal
10.06.2005
-
Amb la 'wiphala' a les mans
Vicent Partal
09.06.2005
-
Els lerrouxistes
Vicent Partal
08.06.2005
Vicent Partal
07.09.2005
Faena ben feta
Que conste que el nom d'Oficina Antifrau no m'agrada gens i que no crec que al Principat es visca, ni ara ni fa anys, cap situació de corrupció generalitzada de la classe política. Però, dit això, el conseller primer Josep Bargalló ha afegit un bon punt al seu marcador particular..., i al del seu govern, evidentment.
I hi ha afegit un bon punt precisament per la capacitat d'innovar. El model proposat és interessant per les conseqüències i les repercussions que té: per a la Generalitat i per als ens locals, però també per a les empreses i particulars. És interessant perquè és un model que desgovernamentalitza. Als països més avançats cada vegada hi ha més entitats que no depenen del govern i els seus capricis, però que controlen parcel·les efectives de la vida pública, i en responen, en tot cas, al parlament. Aquest camí ja es va obrir fa anys entre nosaltres, per cert, amb un organisme com el CAC, que avui també és notícia. Però l'Oficina va més enllà que totes les iniciatives anteriors. Finalment, l'Oficina és interessant perquè és una iniciativa de país, a la qual estan sotmeses totes les institucions pròpies, i sols en resten fora els àmbits (ai!) superiors, espanyol i europeu.
Enfangats com ens trobem en la lletra petita de la política hi deu haver qui voldrà subratllar que aquesta és una victòria de Bargalló, o d'Esquerra, contra els seus socis de govern. I potser és cert, però cal no rabejar-s'hi. Perquè l'anècdota no faça petita una faena ben feta.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015