La coherència dels incoherents

De sobte tothom reclama coherència a Esquerra. I més grossa encara: de sobte tothom es creu amb el dret de dir a ERC què hauria de fer per ser coherent.
Com si la incoherència afectés els únics que diuen avui allò que tots deien fa quinze dies. Com si aprovar un estatut a Barcelona i acceptar-ne un de diferent a Madrid (sols dic diferent) fóra una mostra suprema de coherència.

Ja ho sé, que parlem de política i que a tot s'hi val, sobretot quan es tracta de desgastar. Però una mica de prudència fóra recomanable. El PSC s'ha tranvestit, simplement, en PSOE i ha dit amén a tot. Iniciativa s'ha agafat a la roda. I CiU ha protagonitzat un galdós episodi. Mas pot dir allò que vulga, però sap prou què deia fa quinze dies i sap prou què ha acceptat.
Però, a qui reclamen coherència, tots a cor? A si mateixos, demanant-se per què varen votar un estatut, no poden pas, si l'havien d'abandonar a la primera. Per tant, que pague qui diu que el rei va nu. Com en el conte.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet