D'alegre PNN a voltor sinistre

Temps era temps, a Alfonso Guerra, l'anomenaven l'alegre PNN, una doble insinuació que féu fortuna. Del primer govern González, els diaris americans en deien 'els joves nacionalistes espanyols'. I ara, quan ja no és gens jove, Alfonso Guerra se'ns apareix com un voltor sinistre, assegut a la darrera fila del Congrés i capaç de dir que l'estatut valencià és massa nacionalista. Quines coses hem de veure! Guerra i Abril Martorell varen pactar durant la transició la destrucció del nacionalisme valencià i de les esperances que la transició havia obert. I ara encara troba que volem massa. Quina creu!

No sé si riure o plorar. Pla i Camps han pactat un estatut que no pot ser més aigualit i menys ambiciós. Un estatut rebutjat per la resta de forces polítiques i per una part substancial de la societat civil (com es pot veure en aquest especial de VilaWeb). Però ni aquest 'estatutet' és acceptable per a Guerra, que hi veu indicis d'inconstitucionalitat. On? En la clàusula que estipula que la Generalitat Valenciana té el dret de reclamar les mateixes competències que qualsevol altra 'autonomia', per exemple. O perquè no destaca (apa!) que la llengua important és l'espanyola i no la catalana (a la qual, sota el nom de valencià, l'estatut dóna massa importància, diu).
La pregunta que em faig és si no he d'entendre que Alfonso Guerra és a la dreta del PP; és a dir, literalment, a l'extrema dreta. És pura retòrica, evidentment.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet