Opinió
-
La COPE, els 'neocons' i el futur d'Espanya
Vicent Partal
01.12.2005
-
Ja no se'n pot esperar res, del PSPV
Vicent Partal
30.11.2005
-
El fràcàs de la cimera
Vicent Partal
29.11.2005
-
L'Obra necessària
Vicent Partal
28.11.2005
-
Gràcies Basiana
Vicent Partal
25.11.2005
-
El país dels PAIS
Vicent Partal
24.11.2005
-
Silencis sobre Juan Carlos
Vicent Partal
23.11.2005
-
Mas pren riscos
Vicent Partal
22.11.2005
-
Franquistes sense franquisme
Vicent Partal
21.11.2005
-
Bon Nadal (o Bon Nadal)
Vicent Partal
18.11.2005
-
La llei de Segal i el tripartit
Vicent Partal
16.11.2005
-
Càlcul d'oportunitat
Vicent Partal
15.11.2005
-
La perplexitat de l'esquerra espanyola
Vicent Partal
14.11.2005
Vicent Partal
24.02.2005
La dimissió
La tensa sessió parlamentària d’ahir, la plantada d’ERC i ICV respecte de la comissió d’investigació i l’anunci de fa uns quants dies, que hi hauria cessaments pels fets del Carmel han creat una expectativa inusual sobre la sessió parlamentària d’avui. Perquè el conseller Nadal ha de prendre una decisió que marcarà un tombant decisiu de la crisi del Carmel: ha d’anunciar si cessa cap responsable polític. En el cessament d’algun càrrec tècnic, tothom hi compta. Però fer cessar un càrrec polític implica assumir d’alguna manera la responsabilitat última dels fets. I això, ell ho deu saber, obre la porta de la dimissió grossa, si la crisi s’allarga gaire més. Un tombant decisiu.
No és una qüestió automàtica, és evident. Però si Nadal presenta avui el cap d'algun responsable polític serà ben difícil que el seu no perille. Perquè reconèixer que algú, de la línia política de la direcció, ho ha fet malament, és apuntar al màxim responsable polític del cas. El càlcul habitual diu que una dimissió a temps talla una crisi. És cert. Però de temps, al Carmel, n'hi ha poc. O el govern arregla la situació en molt poc temps o el cas s'enverinarà, i s'enverinarà molt. I la cosa pitjor és que el problema no es pot resoldre políticament. No depèn ben bé del govern, resoldre-la. No n'hi ha pas prou amb voluntat i recursos. Calen unes condicions tècniques, constructives, d'atenció als afectats, d'enginyeria, que no depenen únicament, ni principalment, de la voluntat política. I que poden complicar molt les coses.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015