El fràcàs de la cimera

La diplomàcia fa meravelles, és cert. Es pot dir blanc dient negre (i la cosa que siga del color que vulga), és cert. Però poques vegades es deu haver superat, per insòlit, el cas d'aquesta cimera. Diu: 'Els països participants s'han posat d'acord en un codi de conducta sobre el terrorisme, però no sobre què és terrorisme'. Doncs, mira que bé. I a qui pensen aplicar-lo, aquest codi?

A Zapatero, se li va escapar la malícia davant un micròfon que havia de ser tancat, i es va sentir tot. El seu assessor li deia que els britànics eren partidaris de deixar-ho córrer, i acusava els israelians, que qualificava d'intractables. Tan intractables que la majoria dels països àrabs ja havien enviat delegacions de tercera fila a una cimera que se suposava que havia de tenir tota la pompa imaginable, que havia de presidir un Kofi Annan que ni ha aparegut i bla bla bla...

El resultat, sense tiretes, ha estat un fracàs. Ho vendran com voldran, o podran, però no hi ha peix al taulell. La cimera de Barcelona, deu anys després, no solament no ha servit per rellançar el procés, sinó per constatar que lluny que som els uns dels altres. I per recordar que no n'hi ha pas prou de fer cantar en Serrat, ni que siga en un centenar de llengües.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet