Opinió
-
La COPE, els 'neocons' i el futur d'Espanya
Vicent Partal
01.12.2005
-
Ja no se'n pot esperar res, del PSPV
Vicent Partal
30.11.2005
-
El fràcàs de la cimera
Vicent Partal
29.11.2005
-
L'Obra necessària
Vicent Partal
28.11.2005
-
Gràcies Basiana
Vicent Partal
25.11.2005
-
El país dels PAIS
Vicent Partal
24.11.2005
-
Silencis sobre Juan Carlos
Vicent Partal
23.11.2005
-
Mas pren riscos
Vicent Partal
22.11.2005
-
Franquistes sense franquisme
Vicent Partal
21.11.2005
-
Bon Nadal (o Bon Nadal)
Vicent Partal
18.11.2005
-
La llei de Segal i el tripartit
Vicent Partal
16.11.2005
-
Càlcul d'oportunitat
Vicent Partal
15.11.2005
-
La perplexitat de l'esquerra espanyola
Vicent Partal
14.11.2005
Vicent Partal
14.10.2005
Pinter i la llengua de les muntanyes
El premi Nobel de Literatura d'enguany té una peça curta, molt curta, que es titula 'La llengua de les muntanyes'. Descriu una situació molt coneguda d'alguns de nosaltres, diguem dels de més edat: la prohibició de parlar una llengua, simplement. Algun biògraf seu diu que la va escriure al Kurdistan turc, encara que, en alguna representació, el personatge clau, la dona gran que enraona la llengua de la terra, hagi parlat àzeri. Tant se val. En tot cas Pinter, londinenc, va saber veure amb claredat que el joc de poder amb la llengua és dels més dolorosos que hi ha.
A l'obra, un guardià decideix quan deixa parlar en la seua llengua a un grup de gent. Més ben dit: els prohibeix de parlar-hi fins que, al final, arbitràriament, hi deixa parlar a una dona gran que, de tan desconcertada que ha quedat, ja no sap entendre's en la 'llengua de les muntanyes' amb el seu propi fill. Aquests dies, quan amb tanta alegria n'hi ha que voldrien esborrar o dissimular fins a quin punt el nacionalisme espanyol ha provat d'anorrear allò que som (persona a persona i d'un a un), una petita obra del nou premi Nobel explica molt bé en clau universal que hi ha agressions contra les llengües. I que aquestes agressions fan molt de mal a qui les sofreix. Com nosaltres sabem prou, i n'hem patit en la nostra vida física, no pas en un temps remot.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015