Opinió
-
La COPE, els 'neocons' i el futur d'Espanya
Vicent Partal
01.12.2005
-
Ja no se'n pot esperar res, del PSPV
Vicent Partal
30.11.2005
-
El fràcàs de la cimera
Vicent Partal
29.11.2005
-
L'Obra necessària
Vicent Partal
28.11.2005
-
Gràcies Basiana
Vicent Partal
25.11.2005
-
El país dels PAIS
Vicent Partal
24.11.2005
-
Silencis sobre Juan Carlos
Vicent Partal
23.11.2005
-
Mas pren riscos
Vicent Partal
22.11.2005
-
Franquistes sense franquisme
Vicent Partal
21.11.2005
-
Bon Nadal (o Bon Nadal)
Vicent Partal
18.11.2005
-
La llei de Segal i el tripartit
Vicent Partal
16.11.2005
-
Càlcul d'oportunitat
Vicent Partal
15.11.2005
-
La perplexitat de l'esquerra espanyola
Vicent Partal
14.11.2005
Vicent Partal
19.05.2005
És difícil d'entendre
La justícia és molt difícil d'entendre. En bona part perquè els seus ritmes són, necessàriament, molt més lents. En part perquè té un ritual, i així ha de ser, estricte. En part perquè la política la marca (amb les lleis que fa), però no la pot dirigir. És cert: la justícia és molt complicada, si no volem caure en la demagògia. Però situacions com les que es varen donar ahir, quan unes xiquetes foren obligades a denunciar cara a cara el seu presumpte agressor sexual, són pràcticament impossibles d'entendre.
Parlem de menors d'edat, víctimes d'una agressió sexual. Xiquetes que se senten raonablement incòmodes, per dir-ho suaument, tan sols en veient l'individu que, presumptament, les va fer passar per aquell tràngol. No hi ha cap dubte que el tribunal ha d'establir sense cap mena de dubte la identitat de l'acusat, identitat que han de certificar les víctimes. Però la forma de fer-ho, posant les xiquetes a poca distància del presumpte agressor, dins la mateixa sala i sense barreres físiques entre aquell i aquestes, és molt insensible al dolor de les xiques agredides. Massa insensible. Les obliga a una situació d'incomoditat notòria, com si no hagueren patit prou. És possible que el tribunal tinguera raons processals per a actuar com va actuar, però crec que som molts els ciutadans que ens sentim profundament dolguts per aquesta actuació, que observem amb perplexitat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015