Quin cap de setmana!

No passa sovint que tantes notícies, i tan importants, s'acumulen en pocs dies. Aquest cap de setmana serà transcendental per al futur immediat del país. Passaran tantes coses que podria ser que algunes que avui semblen impossibles dilluns ja fossen realitat. Us recomane que hi pareu molta atenció i que tingueu en compte, si més no, això:

1) La votació d'UDC diumenge. Passe què passe, res no serà igual dilluns. Si guanyen els partidaris del no, els qui volen mantenir el sentit històric del partit, l'actual direcció contrària a la independència haurà de dimitir. I Unió, sense la càrrega de Duran i Espadaler, s'integrarà ja sense dubtes en el camp de l'independentisme. S'haurà acabat doncs l'ambivalència: s'haurà reforçat el pol moderat políticament parlant de l'independentisme i Duran haurà de jugar-s'ho tot a la desesperada amb una candidatura espanyolista, ben lluny del còmode paraigua de CDC. I si guanya el sí passarà això mateix, però a l'inrevés: els independentistes abandonaran Unió i reforçaran el pol moderat, segurament a CDC. En una CDC que ja no aixoplugarà mai més Duran i que deixarà enrere les irritants ambigüitats a què l'obligava aquesta convivència amb ell.

2) L'assemblea de Procés Constituent, també diumenge. Si la cosa es mou en l'un costat, en l'altre també. Procés Constituent decidirà què farà el 27-S, amb una proposta central: intentar bastir un pol anticapitalista integrant la CUP i allò que podria ser Catalunya en Comú. El moviment, si reïx --i no és pas fàcil--, pot ser transcendental per a acostar a la majoria independentista els sectors més transformadors i revolucionaris del país.

3) La constitució dels ajuntaments demà. A tots els Països Catalans demà el poder municipal té una gran quantitat de canvis que es fan realitat. Compromís obtindrà la batllia de València, Ada Colau la de Barcelona, Més podria obtenir la de Palma, i dotzenes de ciutats més --de Badalona a Alacant-- obriran una nova etapa amb l'esperança posada en el canvi. Veurem quines coalicions hi ha, caldrà escoltar els discursos dels grans protagonistes i fixar-nos en les primeres decisions. Perquè hi haurà moltes coses en joc també als consistoris.

4) L'acord de govern del País Valencià. Sembla que s'ha salvat 'in extremis', però després de l'acord a les Corts Valencianes i la signatura ahir del pacte de govern tot fa pensar que PSPV, Compromís i Podem formaran un consell que hauria de treballar de valent per recuperar la dignitat del País Valencià. Queda l'escull, complicat, de la presidència, però cada minut que passa sembla més natural que s'acabe resolent i que en qualsevol moment, aquest cap de setmana mateix, sapiguem com comença el canvi al País Valencià. A les Illes la situació és aparentment més complicada, però l'acord valencià marca també allí un precedent a tenir en compte.

i 5) La llista del president. Tot indica que la setmana vinent també prendrà forma un dels secrets més ben guardats d'aquests darrers mesos: de quina manera acudirà a les urnes el president Mas, el 27-S. Els rumors, i alguna cosa més que rumors, indiquen que encapçalarà una llista que no serà de CiU. La solució del problema d'Unió i el tancament dels pactes municipals deixen el camp obert a Mas per a fer pública la proposta, segons que sembla la setmana vinent.

Cordeu-vos el cinturó, doncs, que tot això s'accelera.

(PD: Ah! i Espanya diu que som il·legals...)

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Josep Usó

En hores, sembla que tot ha canviat. Al País Valencià, on les cares s'allargaven, tornen a escampar-se els somriures. I tenim pacte, però del Botànic, no del pollastre. L'ajuntament de Palma pot ser per a Més; el de València serà per a Compromís. Deixar l'ajuntament per a Rita és una tragèdia, però deixar-lo a Compromís és la hecatombe. I, per si fóra poc, el dilluns pot haver quedat format un bloc de blocs sobiranistes al Principat que no sembla fàcil de desafiar. Mentre, a l'altre bàndol cada dia cauen més i més imputats. Pareix que, després de setmanes de mala maror, ara ve un cap de setmana de bon vent de popa. Endavant, que anem bé.

Joan Rubiralta

Estem vivint uns moments que sembla que la política ho domini tot. Entre uns acords municipals complicats arreu de la nostra nació  i altres acords als parlaments de les diverses nacions del nostre territori, pot ser interessant tenir en compte la màxima que ningú és imprescindible però tothom és necessari. Afortunadament, i en contra del meu article de fa dos dies, al P.V. s'estan resolent tots els esculls i sembla que acabarà havent-hi un pacte que desbanqui el PP de la majoria de governs municipals, de la Generalitat, del Consell i, concretament, de l'ajuntament del cap i casal valencià. I això ja és molt, moltíssim, per la gent que s'ha passant lluitant a fons contra la corrupció, a favor de la llibertat d'expressió, a favor de la llengua catalana, per una escola de qualitat valenciana en llengua i continguts, per una sanitat digna per al poble i per la mateixa autoestima nacional.

Aquesta tendència també s'ha estès al nord on es procura que les vells governs municipals, caiguin, tret d'aquells que fent una feina honesta i eficient, la ciutadania els ha tornar a donar la majoria. Aquí la presència del PP no és tan asfixiant, però també han de rebut un bon correctiu però que no n'hi ha prou i hauria de quedar reduït a la mínima expressió. Això explica el cas de Badalona.També el PSC ha rebut, no tant com alguns  esperàvem, però ha rebut i ha baixat. CiU s'ha mantingut com a primera força, tot i haver perdut la capital, però ha  sabut aguantar. La llàstima és que C's ha rebut el vot del PP i ha pujat, sense ser res de l'altre món. En canvi, sí que cal felicitar en general els a prop de 2400 regidors d'ERC, els tres-cents i escaig vots de la CUP i els èxits que han aconseguit els moviments populars que ja veurem com acaben. Tot això acabarà de concretar-se el proper dissabte, dia 13.

En definitiva, estem vivint en un país apassionant on cada dia hi ha notícies fresques que cal valorar detingudament per poder saber com estem a cada moment. Gaudim-lo.

Martí Brasó

Que deu us escolti jo ho veig tot molt complicat i a vegades sento molta pena per com van les coses

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Han de passar tantes coses que podria ser que algunes que avui semblen impossibles dilluns ja fossen realitat.