Opinió

 

<14/169>

Vicent Partal

07.11.2014

Pas a pas

Avui serà un dia important. Segurament definitiu. Per una banda, es reuneix el Pacte Nacional pel Dret de Decidir i per una altra el consell de ministres espanyol. De la primera reunió, en podem esperar el disseny definitiu de la consulta de despús-demà; de la segona, el darrer intent de frenar-la.


Però no crec que hi haja grans sorpreses, en cap cas. Més aviat matisos. El Pacte segurament donarà suport sense fissures a la convocatòria del govern. Després d'haver desobeït ja públicament el Constitucional, no sembla gaire probable la hipòtesi que el govern abandone i descarregue en el Pacte l'organització del 9-N. Mantenint la web activa, emetent els anuncis, repartint paperetes, el govern ja ha desacatat de manera pública i palpable la resolució del Constitucional. La part més difícil, ja l'ha feta. Per tant, aquesta hipòtesi, amb què s'ha especulat tant, no sembla gaire probable.


Llevat que ens trobem una sorpresa enorme i ben desagradable en la reunió del consell de ministres. Sorpresa enorme, vull dir, com ara el processament del president Mas o alguna cosa gruixuda d'aquest estil. Que miraran d'espantar-nos és evident, hi podem pujar de peus: bramaran. Però aquesta vegada caldrà filar prim i mirar bé la lletra menuda de les amenaces. Tot sabent que gairebé és l'última oportunitat que els resta. Si volen fer res ja només els quedaran hores. I cada minut que passa hi ha més periodistes estrangers a Barcelona. 


Salvat el divendres, doncs, ja tot s'haurà encarrilat. Serà responsabilitat nostra trobar els vots i ajudar que entren en les urnes d'una manera tan multitudinària que desfermen canvis polítics potents dilluns. Que ja veurem quins són i com s'expressen. Hem d'anar pas a pas, i ara cal concentrar tot l'esforç a superar el dia d'avui i encarar amb les millors garanties possibles la votació de diumenge. Ja tindrem temps de planificar el pas següent quan la suma de les paperetes explique al món la nostra voluntat de ser lliures.






L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)





Antoni Carol


Tic-Tac... Emoció creixent per a nosaltres; nerviosisme —també creixent— per al gobierno. Ahir em va semblar copsar un cert punt d’inflexió en el gobierno: segons el Ministro de Justicia només es produiria la intervenció de la fiscalia en cas de “actuación relevante de la Generalitat”. Què vol dir amb això? Va de retro! Ja comencen a recular (dissimuladament, és clar!). Han tret pit i ara l’han d’arronsar. Nosaltres, justament, ens pertoca a l’inrevés: “President, no s’arronsi”. Mentrestant, Tic-Tac...



Josep Usó


Ara mateix, ja només resta un dia i escaig, per a l'inici de la consulta. I fa l'efecte que aquestes darreres hores passaran sense cap moviment inesperat. Aquest darrer Consejo de Ministros no crec que siga molt seré, perquè s'hi deu barrejar la ràbia, la frustració les ganes de fer alguna cosa "de veritat" però, ai las! També pesarà l'editorial de Bloomberg o l'article de la BBC. Molt em sembla que alguns poders econòmics del Planeta ja han pres una decisió. De manera que res. A contindre la respiració i a esperar el diumenge. Per cert. fa goig veure les trucades que van fent els voluntaris, o la rabieta quasi infantil de Correos. Quan es fan coses així, és perquè la pròpia posició no és sòlida.




Francesc Xavier Arenas


Segueixo amb la meva feina i dedicació com tots fem aquests darrers dies. Avui, a les 19:48 hores, un client amic meu nomenat Jordi ha vingut al despatx, és del Reial Madrid i espanyol des de sempre. Després d'una llarga conversa d'advocat-client totalment racional ha decidit anar a votar el dia 9. El més preciós ha estat quan després de dir-li que podia  optar pel no atès les seu pensament, ha estat quanm m'ha dit: no xavi no! a mi ningú em prohibeix el meu dret d'expressió, votaré Sí-Sí. M'he quedat glaçat. M'he emocionat i hem quedat diumenge a les 8:30 hores per esmorzar i després anar a votar. Per cert, a les 11:30 he quedat amb el meu amic Nasi per portar-lo també a votar (recordeu el d'ahir?). Emocionant. Creixent. És cert amic Partal.....mentre aquí fa olor de pluja, allà fa pudor de clavegueram!!!! 



Octavi Monsonís


Cada hora que pasa ens acosta al diumenge, i l'ai al cor s'enfila una cosa de no dir, i també la sospita que alguna de molt grossa en prepara l'estat.
Però ja arriben tard, la gent està embalada i ja no pensa aturar-se davant de cap obstacle.
I així arribarà el diumenge, i si la policia retira les urnes en preparem d'altres, i que el món veja quin talant antidemocràtic manifesta l'estat espanyol.
I una cosa més, arribats en aquest punt, un conseller de governació ha d'estar disposat a no donar l'ordre als mossos de retirar les urnes per més mandats judicials que hi haja en aqueix sentit. Si aquest conseller no ho garanteix, el president encara té un dia de coll per substituir-lo.

Mail Obert