I tornarem a descarrilar

Una reial ordre espanyola de 31 de desembre de 1844 va establir que l'amplada de les vies del ferrocarril de tot l'estat havia de ser de sis peus castellans (una amplada superior a la de tots els trens d'Europa). Els experts no es posen d'acord sobre el motiu d'aquesta estúpida decisió, però el cas és que encara avui en paguem les conseqüències. La pitjor part del cas és que no n'aprenen: ara resulta que el sistema universitari espanyol també serà diferent de tota la resta d'Europa. No sé si, d'això, també tindran la barra de dir-ne cosmopolitisme...

Tots els estats de la Unió Europea, més els de l'espai del lliure comerç (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) tindran estudis universitaris del format 3 + 2 (tres anys de grau, més dos anys de postgrau). L'única excepció serà l'estat espanyol. En aquest estat els universitaris faran un primer bloc (que ara se'n dirà 'grau') de quatre anys, no de tres. Una cosa que no farà ningú més, en principi. Ni tan sols la diferència d'edat a l'hora d'accedir a la universitat no ha fet que hi haguera fissures entre els estats europeus. Dels trenta estats europeus involucrats en la constitució de l'espai d'educació superior, n'hi ha quinze en què la universitat comença als divuit anys, i quinze en què comença als dinou. Tots, llevat de l'estat espanyol, han optat per l'estructura 3 + 2. En saben més els espanyols que tota la resta dels estats europeus? Em semblaria un gran atreviment dir que sí. Però, fins i tot si fóra així i els espanyol foren els únics a tenir raó, no crec que tinga gens de sentit implantar un sistema universitari aïllat del sistema general europeu.

Faré una caricatura. Tots els títol valen en tota la Unió. Aleshores, per quin motiu he de fer uns estudis en una universitat del sud, que em costaran quatre anys, si els puc fer, igual de vàlids, a la Universitat de Perpinyà, on me'n costaran tres? El títol per a exercir tant servirà en un lloc com en un altre. Ja sé que no és una qüestió de carreres més curtes o més llargues. Faig caricatura.

Però el ridícul i el despropòsit són monumentals. Els rectors del nostre país s'han declarat en massa contra la ministra espanyola, però no hi ha res a fer, segons que sembla. De manera que haurem de passar per l'adreçador i tornarem a descarrilar, seguint la via de l'acreditat autisme de la Meseta. Els resultats, en cosa de trens, ja els sabem de fa més de cent cinquanta anys. Però em tem que les conseqüències no siguen ara infinitament pitjors.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet