Opinió
-
CiU i Esquerra més forts
Vicent Partal
09.05.2006
-
Una papereta única
Vicent Partal
08.05.2006
-
Quanta gent d'Iniciativa i de CiU vol el no ?
Vicent Partal
03.05.2006
-
Passos cap al no
Vicent Partal
02.05.2006
-
El silenci de Camps
Vicent Partal
28.04.2006
-
Encara tenim temps
Vicent Partal
26.04.2006
-
I el país s'ho va mirant
Vicent Partal
21.04.2006
-
Maghnia
Vicent Partal
07.04.2006
-
Maragall fa números
Vicent Partal
06.04.2006
-
La via basca i la via espanyola
Vicent Partal
05.04.2006
-
Marbella com a precedent
Vicent Partal
04.04.2006
-
Mirant cap a Brussel·les
Vicent Partal
03.04.2006
-
Continuem atents a la pantalla
Vicent Partal
31.03.2006
Vicent Partal
02.05.2006
Passos cap al no
Hi ha molts votants de CiU, ICV i ERC que diran no al referèndum de l'estatut, malgrat la propaganda oficial dels partits. Això és una obvietat que pot constatar en una simple conversa qualsevol que tinga entre els seus coneguts votants o militants d'aquests partits. Ningú no pot saber a hores d'ara si això representarà un percentatge definitiu o si la confusió regnant en aquest moment diluirà l'oposició nacionalista a l'estatut. Tot dependrà del camí que aconseguim de fer fins en aquell moment, i avui hi ha una cita molt important a les assemblees territorials d'Esquerra.
D'acord amb el funcionament intern del partit, avui hi haurà assemblees d'ERC a tot el Principat que escoltaran l'opinió dels seus dirigents sobre el referèndum. És sabut que ERC ha intentat fer del vot nul la seua opció, i prescindir del vot negatiu. Però la setmana passada ja va haver de fer marxa enrere per pressions internes i hagué d'acceptar que el no fos un vot vàlid, tot i inclinar-se 'preferentment' pel vot nul. Hi ha hagut territoris que s'han definit clarament pel no, les JERC ho han fet, i fins i tot hi ha dirigents que avisen que, si les bases reclamen amb contundència el no, Esquerra no podrà escapolir-se'n.
Si la majoria d'Esquerra volgués votar no, i això es reflectís clarament avui en públic, hauríem fet tots plegats un pas de gegant contra un estatut l'aprovació del qual implica deslegitimar el nostre parlament. Un pas de gegant per les conseqüències directes, però també indirectes, que tindria sobre el vot. Estic convençut que una presa de posició clara d'Esquerra faria esclatar les veus, que tant necessitem sentir en públic, que dins Convergència protesten en veu baixa, indignades per l'esquilada, però convençudes que no poden, ni els convé, ser més radicals que els republicans.
Vull aclarir que ignore si la majoria d'Esquerra vol votar no. Però tinc el pressentiment que és així i que per això la direcció s'estimaria més que no hi haguera votacions a les assemblees d'avui a la tarda. També vull aclarir que estic convençut que el vot negatiu tindrà un pes específic, faça què faça Esquerra. Perquè neix i creix des de la societat civil, com ja hem anat veient aquests darrers dies en articles com els de Julià de Jòdar, Martí Estruch, Isabel-Clara Simó o Salvador Cardús.
Però la diferència essencial entre la potència d'aquestes dues situacions es diu 18-F. Igual que va passar aleshores, ara podria ser molt fructífera la tensió creativa entre Esquerra, d'una banda, i la societat civil i els militants de partits sense representació oficial, de l'altra. La unitat per un objectiu clar, no difús ni controlable per ningú, multiplicaria l'efecte d'onada fins a límits sorprenents.
I és que allò que hi ha en joc no és pas quin govern tindrem el mes que ve ni qui representa el nacionalisme català. Allò que hi ha en joc és saber si el Principat vol continuar essent una autonomia més o si ja és prou madur per a rebutjar obertament la submissió legal a Espanya, amb les conseqüències del cas (que mai no es faran tan visibles com acceptant que el que nosaltres hem decidit ací puga ser canviat de dalt a baix allà). La victòria del no al referèndum és possible, però únicament si van canviant les condicions durant aquest mes que resta. I una victòria del no al referèndum marcaria un abans i un després de tal abast històric que potser caldria tornar a les primeres hores de la república del 1931 per trobar-hi un moment equivalent. Fer possible aquesta victòria, enviar a Espanya aquest missatge, també és allò que hi ha en joc a les assemblees d'Esquerra d'avui al vespre.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015