Srebrenica i Solana

Reconec que vaig mirar amb molta tristesa la televisió. Deia que el Tribunal Penal Internacional reconeixia que la matança de Srebrenica era un genocidi, però n'exculpava Sèrbia. Curiosament no diu enlloc qui és el genocida. I com pot haver-hi un genocidi sense genocides? Ho vaig entendre al vespre. En una altra TV parlava Solana i afirmava que la sentència era bona perquè demostrava que no hi havia culpabilitats col·lectives. I que això obria pas a una reconciliació de la comunitat internacional amb Sèrbia. Ai caram! De la comunitat internacional amb Sèrbia? Si hi ha un genocidi sense genocides com és que els qui se suposa que eren els genocides no han de reconciliar-se amb les víctimes sinó amb la comunitat internacional? No puc negar la meua indignació.

L'11 de juliol de 1995 soldats uniformats de la república sèrbia de Bòsnia van afusellar per l'esquena 8.373 bosnians no serbis, musulmans de cultura. Tots i cadascun dels homes i joves de Srebrenica. Amb armes cedides per l'exèrcit iugoslau, amb finançament del govern serbi, amb la complicitat de la immensa majoria de la població sèrbia, amb la sola excepció d'uns pocs valents que es resistien a tanta bogeria. Durant anys i anys s'han anat acumulant les proves de com arribaven les armes a l'esperpèntica república sèrbia de Bòsnia, del suport d'intendència, del suport polític, de les connexions entre la república sèrbia de Bòsnia i Iugoslàvia (val a dir, Sèrbia). És públic i notori que sense el suport de Milosevic i el seu govern els serbis de Bòsnia, que anaven i venien de Belgrad perfectament coordinats, no haurien pogut cometre amb tanta eficàcia tants crims com van cometre. I ara què ens diuen? Que, a Srebrenica, s'hi va cometre un genocidi però que no sabem qui eren els genocides?

El cap dels assassins, el general Ratko Mladic continua en llibertat, amagat, però lliure. És Mladic qui el 2 de maig de 1992 va començar el blocatge de Sarajevo, i ho va fer actuant com a general de l'exèrcit iugoslau, a les ordres de Belgrad. Un mes després Bòsnia esdevenia independent, l'exèrcit iugoslau es retirava formalment poc després i Mladic passava a dirigir l'il·legal i 'nou' exèrcit serbi de Bòsnia, un exèrcit que usava les armes de l'exèrcit iugoslau, que era integrat pels mateixos soldats que havien estat de l'exèrcit iugoslau i que compartia les idees, la manera de fer i l'odi escampat pels sectors més radicals de Belgrad. I van ser aquests soldats, vestits i armats per Sèrbia en la pràctica i en la ment, els que van perpetrar les matances no sols a Srebrenica sinó a tot Bòsnia.

Ara Solana diu que és fantàstic que Sèrbia no siga culpable, supose que perquè d'aquesta manera la Unió Europea pot començar a acostar-se a Sèrbia, que és allò que l'interessa, i pactar una solució per a Kosovë. Fa dècades el secretari d'estat nord-americà Foster Dulles va dir aquella frase famosa: 'Els Estats Units no tenen amics, solament interessos.' Solana i la Unió Europea semblen haver descobert amb goig la vella frase, carregada de cinisme, però estic segur que, contra ells, som molts els europeus que recordem les vegades que ens vam manifestar i vam expressar la nostra solidaritat amb els pobles atacats per l'expansionisme serbi, sobretot amb Bòsnia i amb la ciutat màrtir de Sarajevo. Ell, Solana, potser s'estima més d'oblidar-ho. Jo, no.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet