Opinió
-
Sense Zapatero
Vicent Partal
28.11.2006
-
El president Maragall
Vicent Partal
24.11.2006
-
Àfrica: una causa moral
Vicent Partal
21.11.2006
-
I ara Freche
Vicent Partal
17.11.2006
-
Zapatero és president del govern espanyol?
Vicent Partal
16.11.2006
-
Cara dura
Vicent Partal
14.11.2006
-
De rendicions
Vicent Partal
07.11.2006
-
Esquerra travessa el Rubicó
Vicent Partal
06.11.2006
-
Parlem de Ciutadans
Vicent Partal
03.11.2006
-
Sobre les eleccions (i II)
Vicent Partal
01.11.2006
-
Sobre les eleccions (I)
Vicent Partal
31.10.2006
-
Fora petits!
Vicent Partal
25.10.2006
-
Antaviana
Vicent Partal
20.10.2006
Vicent Partal
03.11.2006
Parlem de Ciutadans
Només han tret 89.000 vots però és evident que la irrupció de Ciutadans al Parlament fa baixar rius de tinta. Representen l'entrada al parlament de l'espanyolisme estrident, dels oïdors de la COPE i dels lectors d'El Mundo, de sectors intel·lectuals barcelonins ressentits amb el català, del populisme que en uns altres països acaba derivant a l'extrema dreta. D'acord. Però la seua presència al parlament crec que pot ser positiva.
En primer lloc, perquè existeixen i es mereixen ser al parlament. Ciutadans ha aconseguit d'entrar-hi a base d'un discurs nou, en el to i en la forma, que ha fet forat en uns votants que abans potser votaven formacions espanyoles de to més moderat, especialment el PSOE. I a qualsevol país sempre és bo que qui es guanya una representació pública la puga exercir, amb independència de la seva posició política.
En segon lloc, perquè han demostrat als vells partits que hi ha lloc per a noves opcions. Un discurs nou i directe, que no pensa en els pactes de poder, un finançament important, però no comparable al dels grans partits, el suport de mitjans de comunicació secundaris i un ús prioritari d'internet els han portat on són. Avui la fórmula els ha anat bé, a ells, però demà pot valdre per a uns altres. No per a grups amb voluntat de manar i de decidir governs, però sí per a grupets, més moderns, que aspiren, si de cas, a marcar l'agenda política. Feia dècades que no entrava cap partit nou al parlament, i que avui hi haja sis partits és un bon senyal. Vol dir que n'hi pot haver set o vuit o deu.
Un tercer element positiu de la irrupció de Ciutadans pot ser el de carregar les piles dels oponents. Dit gràficament, ja hi ha un aspirant a Ian Paisley i encara no sabem si hi ha cap aspirant a Gerry Adams. La irrupció de Ciutadans pot incitar una mica la reflexió dins el món sobiranista. La fractura entre CiU i ERC pot ser ara més perillosa que mai. La violenta divisió dels nacionalistes ja fa anys que causa un greu desànim, i ja comença a ser hora de corregir aquesta anomalia. Potser la presència de Ciutadans ajudarà també a posar seny en unes males relacions que molta gent veiem amb estupor.
En tot cas, quart element positiu, l'entrada de Ciutadans al parlament assegura que hi haurà això que en diuen 'debat identitari'. Els qui parlaven d'enterrar-lo i de dedicar-se únicament a la gestió ara ja saben que no podran. Ciutadans plantejarà amb cruesa el debat identitari perquè la seua agenda és identitària... espanyola. I algú haurà de respondre, a les institucions, al debat intel·lectual o a la mobilització cívica. O a tot arreu i alhora. Amb això l'oasi que alguns volien preparar es fa fonedís, fet que és bo també per als qui continuem pensant que aquest nou estatut no resol cap qüestió de fons.
Finalment val la pena de remarcar que Ciutadans és una constatació del fet que, malgrat la nostra incapacitat d'avançar d'una manera substancial, la realitat dista molt de ser allò que l'espanyolisme voldria. L'anàlisi que la redacció de VilaWeb oferia ahir en aquest dossier especial en pdf parlava de l'efecte Montréal: no hi ha mai un procés sobiranista que no suscite una reacció radical dels sectors unionistes. És més: aquesta reacció normalment és una pista sòlida per a identificar un procés sobiranista que a vegades els sobiranistes mateixos no saben o no poden explicar. Doncs això.
Evidentment, el fenomen Ciutadans també portarà situacions poc agradables. Hi haurà sectors que trauran una mica més de pit, haurem d'aguantar polèmiques que semblaven superades i és possible, fins i tot, que el PSC i el PP modulen les seues posicions en funció d'aquest fenomen, encara que té un abast massa reduït per a esperar que provoque cataclismes. Però de forma substancial, i fins que d'ací a quatre anys no es corrobore si és una tendència o un mer fet puntual, a mi em sembla que no cal posar-se gaire nerviosos. Això sí: ells (i no parle únicament de Ciutadans) van fent la seua feina i, en canvi, no estic segur que nosaltres sapiguem gaire què fem. Potser hauríem de començar per ací.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015