Opinió
-
Sense Zapatero
Vicent Partal
28.11.2006
-
El president Maragall
Vicent Partal
24.11.2006
-
Àfrica: una causa moral
Vicent Partal
21.11.2006
-
I ara Freche
Vicent Partal
17.11.2006
-
Zapatero és president del govern espanyol?
Vicent Partal
16.11.2006
-
Cara dura
Vicent Partal
14.11.2006
-
De rendicions
Vicent Partal
07.11.2006
-
Esquerra travessa el Rubicó
Vicent Partal
06.11.2006
-
Parlem de Ciutadans
Vicent Partal
03.11.2006
-
Sobre les eleccions (i II)
Vicent Partal
01.11.2006
-
Sobre les eleccions (I)
Vicent Partal
31.10.2006
-
Fora petits!
Vicent Partal
25.10.2006
-
Antaviana
Vicent Partal
20.10.2006
Vicent Partal
28.12.2005
El PP es torna filibuster
D'això que va fer ahir el PP, se'n diu, en alguns països, filibusterisme. Consisteix, simplement, a aplicar tàctiques permeses pel reglament, i per tant del tot legals, per impedir una discussió o per retardar una votació, normalment en favor d'una sola opció política. Va contra l'essència de la democràcia, però no resulta formalment criticable.
Als Estats Units el filibusterisme ha estat una de les tradicions més estables del Congrés. Un senador, per exemple, pot parlar durant uns quants dies, si cal, amb el propòsit de retardar una votació. A més, aquest senador pot demanar la participació d'alguns senadors més perquè completin els arguments, de manera que hi ha hagut actes de filibusterisme que han durant setmanes senceres, a base de passar-se la paraula els uns als altres, per impedir la realització d'un debat o d'una votació.
Una forma ben peculiar de filibusterisme és la japonesa. En ocasió d'haver de votar amb papereta, els parlamentaris fan cap a l'urna caminant tan i tan a poc a poc que retarden el debat unes quantes hores. Com que no hi ha estipulat a quin pas s'ha de votar, la tàctica és inatacable.
I al Canadà ja han trobat fins i tot un filibusterisme d'alta tecnologia. El NDP va presentar més d'onze mil esmenes a un text legislatiu a partir d'un programa informàtic que combinava paraules per compondre redactats alternatius a cada article de la llei. Com és d'imaginar, el debat ulterior va ser surrealista.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015