Amb l'Oleguer

Quan escric aquest correu no sabem encara si l'Oleguer acudirà, o no, a la convocatòria que ha d'aplegar avui la selecció espanyola de futbol. Ignore què farà, doncs, però crec que no és just de carregar-li tanta responsabilitat com n'hi ha que li carreguen. El problema de les seleccions, no el pot pas resoldre la valentia d'un esportista sol. Podem demanar-li compromís amb el país i responsabilitat. Però no podem deixar a les seues soles mans una reivindicació que és el govern qui ha de dur a terme. Si l'Oleguer no va a la selecció espanyola, molts ens sentirem contents, però continuarem sense selecció i sense haver resolt el problema.

Si l'Oleguer opta, finalment, per acudir-hi, no puc negar que em sentiré trist. Però no pas, especialment, per la seua actitud. Em sentiré trist perquè una persona com ell, que tantes vegades ha donat la cara pel país, s'haurà vist obligat a anar-hi, a contracor. Aquest és el mal: no poder triar; que la gent no pugui decidir; que es vegi obligada a fer coses que no voldria fer.

Però no ens enganyem, tampoc: si tenim aquest problema és perquè Espanya és com és, sens dubte, però també perquè nosaltres som com som. És cert que fa anys que hi ha gent que lluita de valent perquè les nostres seleccions, d'un qualsevol territori nostre, puguen competir internacionalment, igual que fa Andorra. És cert, per exemple, que, al govern del Principat, els responsables de l'esport hi posen el coll. Però, ara mateix, el resultat, l'exemplifica l'hoquei: una gran federació, uns grans jugadors, un estat d'ànim multitudinàriament favorable i decidit i una incapacitat política total. I ací és on hi ha el problema real. El problema de les seleccions és un problema de país, que ha de resoldre el país. I no sabem com fer-ho. No som capaços ara mateix de trobar cap manera de fer-ho. Ni no reaccionem com caldria. Especialment, no reaccionen com caldria els nostres polítics, de manera que la reivindicació va parar a un cul-de-sac decebedor. És en aquest context que crec que no és just de carregar a un jugador, o a un equip, la responsabilitat col·lectiva d'aconseguir les nostres seleccions. I és per això que, amb tristesa o amb orgull, segons allò que faça, jo defensaré avui l'Oleguer per tot allò que ja ha fet i pel seu compromís indubtable.

(Per cert: seria penós i terriblement injust que, si finalment l'Oleguer anara a la selecció, alguns passaren a considerar-lo més malament que no personatges com Albelda, Puyol o Xavi, que sempre s'han demostrat entusiasmats d'anar-hi. O és que l'Oleguer no ha d'anar-hi i aquests sí?)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet