Opinió
-
Venècia
Vicent Partal
17.10.2007
-
El Nobel
Vicent Partal
16.10.2007
-
El fracàs de la fraternitat
Vicent Partal
15.10.2007
-
El discurs de Frankfurt
Vicent Partal
11.10.2007
-
Frankfurt, finalment
Vicent Partal
09.10.2007
-
Impunes
Vicent Partal
08.10.2007
-
Ja n'hi ha prou
Vicent Partal
05.10.2007
-
Estabilitat? De què, moreno!
Vicent Partal
03.10.2007
-
Fets, no paraules
Vicent Partal
02.10.2007
-
Periodistes o delators
Vicent Partal
28.09.2007
-
Populista
Vicent Partal
27.09.2007
-
Les classes de Camps
Vicent Partal
24.09.2007
-
Foc al rei
Vicent Partal
21.09.2007
Vicent Partal
17.06.2008
Un dels nostres
La pilota és juganera i, si no entra, no hi haurà res a fer, per més literatura que hi vulguem posar. Però veure en Pep Guardiola de bell nou a primera fila fa goig. Torna a fer goig. Avui el presentaran com a entrenador del Barça, com a successor d'un altre home elegant i discret. És cert que no és un moment fàcil, amb tanta turbulència com hi ha al voltant de Laporta, però la victòria és dels valents i en Pep mai no s'ha amagat.
En Pep Guardiola mai no ha amagat que li agradava el futbol. El bon futbol, aquell que es fa al primer toc, ràpid com un llampec, imaginatiu, despert, creador, aquell en què el quatre imposa la flexibilitat, aquell en què no hi ha un nou sinó gent que fa de nou, aquell en què fins i tot el porter juga amb els peus i amb el cap. Però, més enllà d'això que esperaríem de qualsevol entrenador, en Pep tampoc no ha amagat mai el seu amor per la poesia, la música o el cinema, ni la seua passió pel país. Uns costums, unes voluntats que, davant meu, el fan més gran i interessant encara.
Quan se'n va anar va dir que no sabia si mai tornaria a casa. Ho ha fet ben aviat i espere que ara hi passe força anys més. Perquè això voldrà dir que van caient els gols i els títols, però també que, entre llibre i llibre, continuarem mirant des del seient o des de la TV com mana, allà a la banda, el noi de Santpedor. Un dels nostres. Que no és poc.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015