Populista

Tots els polítics canvien quan s'acosten les eleccions. Normalment, durant els dos darrers anys d'una legislatura es preocupen molt més de ser reelegits com siga i amb els vots de qui siga que no de ser ells mateixos. Especialment si aquest 'ser ells mateixos' implica actituds o posicions que no són majoritàries. Vull dir que no m'estranya que Zapatero canvie i visca tan sols per guanyar les eleccions. Això no. Allò que em crida l'atenció és que arribe a ser tan demagog i populista...

Imaginem que els dos primers anys de Zapatero foren l'expressió d'un projecte polític real i no un exercici de barra política. Imaginem que aquell Zapatero federalista, il·lustrat i quasi republicà fóra real. Si ho era de veritat, si aquest Zapatero d'aleshores era real, aleshores la distància entre ell i aquest president del govern espanyol que veiem avui, repartint xecs i traient-se de la màniga titulars de diaris a compte del pressupost, és abismal. I fa pensar molt malament.

El president del Barça Joan Laporta ha expressat fa unes hores en veu alta la seua decepció sobre Zapatero i ha renegat del gest, a la final de París, de fer-li compartir la copa d'Europa. Diu que aleshores el creia i ara ja no se'l creu. A curt termini, a Laporta, li ha passat igual que a tanta i tanta gent... Ep, no solament per qüestions nacionals, perquè les decepcions són també llargues en coses d'esquerra. Però, a terme mitjà, la pregunta és quin és el Zapatero de debò. Aquell o aquest? El que pretenia reformar Espanya portant-la cap a la diversitat, o el responsable del 'foc amic', segons l'esmolada expressió de Felipe González? El 'descamisado' dels xecs a dojo, o l'home dialogant que volia escoltar els arguments? O si ho voleu: la pregunta és si és fiable un home amb tantes i tan diverses cares. Pregunta retòrica. És clar.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet