Opinió

 

<124/169>

Vicent Partal

27.06.2007

Les mentides es paguen. Ep!, a vegades

Tony Blair se'n va. I del trio de les Açores ja solament queda Bush. Ell, Blair i Aznar van intentar d'enganyar tot el món des de les illes atlàntiques amb tot aquell embolic de les armes de destrucció multitudinària en poder de l'Irac. Quatre anys després de la invasió l'Irac continua en un estat notable de caos, la mentida de les armes de destrucció multitudinària que havien de justificar la invasió ja no s'aguanta i Blair ha de retirar-se acorralat per les crítiques i el desprestigi. Les mentides es paguen. Algunes vegades.

La passió amb què Tony Blair ha seguit les passes de George Bush, les seues polítiques, resulta encara avui sorprenent. La distància ideològica que hauria de separar un president americà pròxim a l'extrema dreta i un capdavanter de l'esquerra britànica sembla gran. En canvi, l'un i l'altre s'han entès en una complicitat que no han desfet ni les enormes dificultats que han acorralat el primer ministre britànic, precisament per la seva obseqüència envers la Casa Blanca. A Blair, el foragita de l'escena política l'Irac i ell ho sap.

És veritat també que Blair, amb el pas dels anys, havia anat tornant-se més de dretes en tot (i veurem encara on ens portarà la seua anunciada conversió al catolicisme). Però també ho és que la seua arribada al poder, ara fa deu anys, va semblar inaugurar l'era d'una nova esquerra europea que, a la fi, no ha portat enlloc, en bona part per l'ambient enrarit sorgit arran de la invasió iraquiana i de la guerra. Blair va començar anunciant novetats ideològiques i noves visions per a l'esquerra europea i ha acabat proposant, en gairebé tots els terrenys, polítiques velles de la dreta liberal. Potser per això, quan alguns recorden que ha estat l'únic primer ministre laborista que ha guanyat tres eleccions seguides, no és gens estrany que aparega algú que pose en dubte que Blair ho haja estat mai, laborista.

Mail Obert