Opinió

 

<115/169>

Vicent Partal

26.10.2010

Ara va de bo

Fins ara la cosa de les eleccions anava a ritme lent. Però des del cap de setmana s'ha disparat i em fa l'efecte que ja no pararem fins el 28 del mes entrant. Ara va de bo i tothom juga fort.

Des d'abans de l'estiu el panorama sembla consistent i consolidat. Convergència es limita a esperar que el tripartit s'ofegue en les seues contradiccions i la resta batalla per una representació més o menys digna per a començar amb bon peu la nova etapa de la política catalana que s'acosta.

El joc de CiU és intel·ligent. Li cerquen les pessigolles amb els casos de corrupció, però a hores d'ara ja sabem que l'impacte de tants titulars arrauxats és nul. Els convergents fins i tot es poden permetre gestos agosarats, com llogar el Sant Jordi per a l'acte final de campanya. Se senten guanyadors i el seu principal maldecap és de controlar l'eufòria i de mirar de reüll els números, no fos cas que la confiança els portara a una geografia parlamentària massa complicada.

En tot cas, és una posició ben diferent de la dels socialistes. El PSC ja no sap quina tecla tocar. El volum de la desfeta, el veuen tan gros que els nervis són irrefrenable, cosa que els porta a renegar i tot del tripartit. Montilla s'ha apuntat a l'oposició dient que no repetiria el tripartit ni que sumaren, i que tampoc no vol la ‘sociovergència’. Aleshores no té cap opció ni una. Tot amb tot, em fa l’efecte que els socialistes ja s'han conformat i que més aviat proven d’entendre per on poden aturar l'hemorràgia de les eleccions que vindran després del parlament. Per això donen cops de timó sorprenents, ara cap a l'espanyolisme més agressiu, ara cap a consignes pròpies de la dreta, ara cap a vés a saber on… I el candidat no els ajuda gens, val a dir.

Per molt que diguen que no repetiran el tripartit, ni que sumassen, després d’allò que van fer fa quatre anys és difícil que ningú se’ls crega ara, ni a ells, ni ERC. I qui especialment en pateix són els republicans. El final de la legislatura ha anat acompanyat d'uns quants èxits legislatius i de govern que haurien de rendibilitzar amb facilitat, si no fos que massa electors seus tenen por que no tornen a provar de formar govern amb el PSC. Els republicans no han volgut acceptar mai que aquella decisió precipitada de fa quatre anys va ferir la confiança en el seu partit de molts i molt votants. Si la pèrdua d'escons és important, potser no els tocarà cap més remei que reconèixer-ho i preparar-se per a un futur ben diferent.

Futur en el qual, a més, ja no tindran en exclusiva la marca 'independència'. No solament perquè els la disputen Reagrupament i Solidaritat, sinó també perquè molts independentistes semblen disposats a votar Mas, sense veure-hi gaire contradicció. Esquerra té, en aquest sentit, un horitzó també complicat,que possiblement exigirà una mena de refundació ideològica, potser traumàtica i tot.

En la magnitud del traumatisme, hi tindran una bona responsabilitat els resultats que puguen obtenir Solidaritat, especialment, i Reagrupament. El temps i les enquestes comencen a consolidar l'opinió que serà el partit de Joan Laporta que acabarà entrant al parlament en representació del nou independentisme, vinculat a les consultes. Però és evident que no serà igual que Solidaritat hi entre per poc o que hi entre per molt. Si hi entra, el sol fet d’entrar-hi, ja serà un èxit notable, per a un partit instituït fa tres mesos. Però ja flota en l'ambient que Solidaritat farà alguna cosa més que entrar i prou. De fet, aquesta és la gran incògnita de les eleccions del 28 de novembre.

La resta de partits, PP, ICV i Ciutadans, sembla que es mouran dins uns límits molt previsibles, i les altres formacions noves no es veu que hagen de tenir prou força per a entrar-hi. I, si la incògnita no fos encara prou grossa, el nombre d'indecisos i de partidaris del vot en blanc és altíssim i, en cas que variassen d'opinió, podrien canviar substancialment qualsevol de les previsions que s'han anat fent.

La nit electoral, doncs, promet de ser moguda, i això, ho saben tots. Heus ací per què va de bo quan encara manca un mes llarguísim.

Mail Obert