Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
20.10.2008
Zapatero és un frívol irresponsable
Ho llisc i no m'ho puc creure. Zapatero ha donat l'ordre a tots els socialistes que aprovin els pressupostos de qualsevol institució on es troben en l'oposició. És a dir, que votaran (o 'no impediran') l'aprovació dels pressupostos de la Diputació que l'inefable Fabra presideix a Castelló, per exemple. Són tan flagrants, les contradiccions que posa sobre la taula una ordre semblant, que únicament pot qualificar-se de ridícula. Però més enllà de la irresponsabilitat del 'diktat monclovita', allò que impressiona és la frivolitat.
Zapatero és un frívol i un populista. Ara, una decisió com aquesta supera tot allò que es pot arribar a imaginar. Diu que ho fan per demostrar responsabilitat en la crisi. Però tothom sap que ho fa perquè està irritat, per les dificultats que té a l'hora de fer aprovar els seus pressupostos i per encunyar la imatge d'un PP irresponsable..., perquè Zapatero opina que hauria d'haver-se brindat a aprovar els pressupostos espanyols sense ni debatre'ls, simplement per 'responsabilitat'.
Però en una democràcia les coses no funcionen així. No és perquè sí ni per caprici, que hi ha un govern i una oposició. És que sense oposició una democràcia no funciona. La tasca de l'oposició és de controlar el govern, d'evitar que exercesca més poder del que té el dret d'exercir, de proposar alternatives, però també de permetre que la ciutadania tinga propostes variades i diferents per a poder triar quan calga. I la plasmació més evident de la política dels uns i dels altres, de qualsevol partit o institució, és com redacten els pressupostos, en què proposen gastar els diners. La política és això, sobretot això: plasmar idees en pressupostos. I Zapatero pretén que els seus hi renuncien, com si no tinguera importància fiscalitzar i fer visible el projecte polític de qui governa.
Però resulta que no és igual invertir en escola pública que donar diners a col·legis privats, i això es veu en els pressupostos. Com no és igual limitar els llits de la sanitat pública que obrir nous hospitals, i això també es veu en els pressupostos. I no és igual pagar una televisió com TV3 que pagar-ne una com Canal9, i això es veu en els pressupostos. No és igual reequilibrar un territori que mantenir espais desatesos, i això es veu en els pressupostos. No és igual sostenir la cultura que repartir diners entre els amics, i això es veu en els pressupostos. No és igual fer polítiques ambientals sensates que permetre i fomentar l'especulació urbanística, i això es veu en els pressupostos. No és igual acumular dèficits monstruosos que sanejar les finances públiques, i això es veu en els pressupostos. I no és pas igual apostar per l'economia productiva que aclucar els ulls a la immoralitat, i això també es veu en els pressupostos...
Cap polític sensat no frivolitzaria en una qüestió tan important i essencial, però Zapatero, una vegada més, opta per burlar-se dels ciutadans, i ara fins i tot es burla dels pobres militants del seu partit, que aquestes setmanes vinents hauran de mastegar un sac de rocs monumental, per exemple a la Diputació de Castelló.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015