Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
16.03.2010
Batlles
Enmig del caos la proximitat als electors compta i els batlles, per damunt dels colors polítics, són els qui parlen en un llenguatge que la gent entén i els qui diuen coses que tothom esperava que algú diguera.
Evidentment, ha estat FECSA-Endesa el centre de la indignació dels electes locals. Però no únicament. El manifest deixa ben clar que hi ha hagut responsabilitats de l'empresa, les més greus, però també del govern. I que una situació com la que s'ha viscut no és tolerable que es repeteixi.
El contrast amb l'entrevista del president Montilla que TV3 va oferir ahir és ben clar. Malgrat la bona tasca de Mònica Terribas, no hi hagué manera que el molt honorable acceptàs que la situació havia desbordat el govern. Solament va admetre petites errades informatives i para de comptar. Ni tan solament va deixar aflorar el menor indici d'autocrítica; a tot estirar, una mica de malestar i de confusió en alguna pregunta.
Són les dues cares de la moneda, que no són, recalquem-ho, cares de partits diferents. El manifest dels batlles, també el signen els del PSC. I això, en un moment com l'actual diu molt i significa molt.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015