Opinió

 

<115/169>

Vicent Partal

20.02.2009

Així no es fan les coses

L'excitació extrema que ha mogut la presumpta implicació de Francisco Camps en la trama de corrupció del PP no pot amagar que tot plegat és molt poc seriós. Que un diari incite un judici paral·lel contra un polític difonent una part lateral d'un procés, que ni sabem si finalment formarà part del sumari o no, no és correcte. Simplement. Si hi ha proves judicials contra el president de la Generalitat, me n'alegraré i me n'entristiré alhora. Me n'alegraré perquè ja tinc ganes de trobar proves reals d'això que tanta gent comentem a València, i me n'entristiré perquè no m'agradaria que el meu president fóra un delinqüent. Però acaçar Camps amb tant poca cosa com fa El País, crec que és un error.

I crec que és un error no solament perquè, si no es troba res més sucós, aquest afer encara donarà més vots al PP (i eixe no és un argument menor); crec que ho és, sobretot, perquè no trobe acceptable el procediment en una democràcia madura. No crec que s'hagen de rebentar processos judicials que costen molt d'organitzar i que reclamen una acumulació molt notable d'informació amb portades escandaloses que no pretenen sinó acorralar l'adversari polític. Especialment, si la quantia de què parlem i l'abast de la prova són tan poca cosa.

Ep, no dic que un suborn siga més o menys greu segons la quantia. No. Subornar un polític és sempre un fet gravíssim i la gravetat no depèn dels diners que puga haver-hi en joc. Però sí que dic que per a acusar el màxim representant d'un país seria d'esperar que tinguérem entre mans alguna cosa més que una simple conversa telefònica en què algú diu que ha de cobrar uns vestits. Perquè els hi van pagar finalment? En tenim la factura? Sabia Camps que això era en canvi d'alguna prebenda? Va autoritzar res en canvi d'aquests trenta mil euros? Aquestes són les preguntes que m'agradaria que tingueren resposta abans d'aquest linxament mediàtic que ahir s’estrenà.

Solament proves contundents i confirmades poden condemnar una persona, siga el president o siga qui siga. Oblidar això pel sol fet que ens agradaria que la víctima fóra tal, és un mal precedent per a nosaltres i crea un vici social que un dia o altre se'ns girarà contra.

Mail Obert