Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
16.01.2009
Reduccionismes
Quan hi ha una situació com la de Gaza, la tendència al reduccionisme és tan inevitable com ineficaç. Provar de destruir els arguments dels altres a base d'acusacions globals i buides és un trist error que no porta enlloc. Hi ha uns fets i hi ha unes interpretacions i unes posicions ideològiques i polítiques. Amagar els fets és greu i condueix a ridículs com els que han fet alguns diaris nostres aquests dies. Però també és nefast negar-se a escoltar les opinions dels altres, per molt que ens desagraden o, fins i tot, que ens irriten.
No vull igualar unes coses i altres. Sempre he defensat que els periodistes no podem ser imparcials. La nostra formació, els nostres orígens, les nostres inevitables simpaties ens fan veure les coses a través d'un prisma particular. Per tant, crec que demanar-me que siga imparcial és inútil. Crec, en canvi, que se m'ha d'exigir que siga honrat. I la diferència, el límit entre l'honradesa i la imparcialitat, fa anys que vaig aprendre a situar-la en el fet d'amagar, o no, fets que sé que són importants. Jo puc veure la manifestació de dissabte amb més entusiasme, o fàstic, o menys, i sobre això no discutiré, tinc el dret de la mirada. Però allò que no és honrat és no dir-ne res, com va fer La Vanguardia diumenge, una foto i prou.
I això que aplique a la manifestació, ho aplique també al llançament de coets des de Gaza. Jo puc opinar sobre la importància, o no, d'aquests atacs, puc posar en relleu el fet que tirant-ne milers han matat molt poca gent, en comparació amb l'ofensiva de l'exèrcit o puc fer veure que és impossible d'acceptar un atac darrere un altre. Tot això és legítim, però no ho és eludir-ho i amagar-ho, si sé que és un factor important.
Hi ha molts pocs temes en els quals trobe una histèria partidària comparable a la que es desferma quan parlem d'Israel i Palestina. No n'he entès mai el perquè, però constate que és així. Gairebé no se’n pot parlar sense ser insultat i enquadrat immediatament en el bàndol dels dolents, sionistes o gihadistes. I aquest és un reduccionisme que em negue a acceptar. La meua opinió ja l'he expressada: considere que l'atac israelià és una agressió greu que cal aturar i que el govern israelià és el responsable primer de la crisi que vivim i de les conseqüències que tindrà. Però això no vol dir que crega que qui defensa una posició diferent és un sionista assassí que no té dret de parlar. Ben a l'inrevés. Reivindique el dret de qui pensa d'una manera diferent de la meua d'expressar la seua opinió sense condicionaments de cap mena, precisament per veure si m'influeix i afina la meua. I no em serveix gens l'argument que ells, els altres, fan això o allò, poden fer allò o açò, o s'aprofiten d'açò o allò. A mi em sembla greu que l'exèrcit d'Israel no deixe entrar cap periodista a Gaza, però això no pot justificar que jo prove de fer callar, o ignorar, ni una sola veu partidària de l'exèrcit d'Israel.
I no ho justifica precisament perquè no vull caure en el reduccionisme. Jo no pense com Hamàs i no vull que ningú em diga que pel fet de defensar els palestins de Gaza defense Hamàs. Que és la mateixa raó per la qual em negue a creure que qui defensa l'estat d'Israel automàticament defensa la mà concreta que ahir féu caure aquella bomba sobre l'edifici de l'ONU. Per exemple.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015