Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
25.07.2008
La querella Escarp
VilaWeb ha rebut la notificació de la querella que l'ajuntament li interposa per la informació sobre els fets esdevinguts la nit de la victòria d'Espanya a l'Eurocopa. Que aquesta siga l'única reacció del govern municipal és un indici d'una manera de fer política que, sorprenentment, sembla preferir l'amenaça als informadors que la transparència informativa que s'espera de la institució principal de la ciutat. Encara sorprèn més la presentació d'aquesta querella quan el govern local ja ha acceptat públicament que són ells els causants de la desinformació que va establir les bases de l'enorme confusió sobre els fets d'aquella nit que vivim encara. El PSC va votar favorablement una moció en aquest sentit de l'oposició en un gest que únicament es pot qualificar d'inusual i molt extraordinari.
La versió dels fets que va donar l'ajuntament aquella nit i dilluns és molt diferent de la que emergeix després de la investigació periodística oferta als articles publicats. La 'normalitat ciutadana' i 'l'alegria' pel triomf espanyol han esdevingut ara 'vandalisme' i incidents gravíssims, l'abast dels quals l'ajuntament no va reconèixer durant força dies. És la publicació de les informacions a VilaWeb i en alguns altres mitjans que féu canviar la percepció dels fets. Però encara així, i malgrat els dubtes vius, l'opció de l'ajuntament no és d'explicar com és que es va comportar d'una manera tan excepcional, sinó de presentar una querella contra els mitjans que l'han obligat a eixir de la foscor informativa en què ens volia mantenir. Des de fa dies ni neguen ni afirmen res de res que hom els demani, tornant, així, a les formes opaques que ells mateixos van criticar, segurament per suavitzar les pressions de l'oposició.
Més en concret, encara l'anomenat cas Vilaró resumeix a la perfecció els fets i l'estil del consistori. Que s'oculte durant cinc dies que el màxim responsable de la policia local és a la Unitat de Cura Intensiva d'un hospital resulta simplement inconcebible. I que el govern municipal pretenga que ens conformem amb un relat ple de contradiccions visibles quan hom li reclama que explique com és que hi anà a parar, encara més.
Repetim, per això, allò que ja vam dir fa dies. El nostre compromís és amb els lectors i amb la veracitat informativa. D'això, n'hem fet bandera i és un compromís reconegut públicament des de fa anys (fins i tot per l'Ajuntament de Barcelona mateix, que l'any 1999 va atorgar a VilaWeb el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme). L'objectiu de VilaWeb no és de furgar en la vida privada de ningú, però l'opacitat informativa de l'ajuntament deixa pocs camins a l'hora de cercar com és que s'amaguen fets d'una gravetat tan gran. Des del diumenge 13, les nostres informacions i algunes altres actuacions, tot i la desinformació i l'opacitat, han aconseguit que la imatge que l'Ajuntament de Barcelona va voler donar d'allò que havia passat la nit de la victòria de la selecció espanyola haja canviat substancialment. Amb això la teranyina de silenci ordida des de l'ajuntament és avui menys espessa que no era. Seria raonable d'esperar que l'ajuntament mateix volguera aclarir els fets fins al final d'una manera sistemàtica sense deixar cap ombra, precisament per netejar la seua polèmica actuació anterior. Però, segons que es veu, s'estima més de judicialitzar el cas i de tancar-se en banda.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015