Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
11.12.2007
On s'ha equivocat el conseller Tresserras?
Jo a la Facultat de Dret m'ensopia com una ostra, però alguna cosa hi vaig aprendre, i en va ser una de fonamental que això de la legalitat és molt flexible. Un dels meus professors més interessants repetia constantment que el dret fa legal, després d'una negociació que ho converteix en llei, allò que pacta i assumeix la societat. Enteníem, doncs, ràpidament que, si no t'agrada la societat en què vius, has de relativitzar-ne el dret negociant tot allò que pugues en favor teu; altrament, acabaràs desarmat i en seràs presoner. Que és el cas del conseller Tresserras, que es troba en un clot d'on tan sols el pot traure, si vol, el PP més obtús i espanyolista.
El conseller Tresserras diu que les emissions de TV3 al País Valencià no eren legals, i hi estem d'acord. Diu també que, tot i no ser legals, eren legítimes, perquè quan es van endegar no hi havia cap legalitat que pogués emparar una necessitat òbvia i sentida per moltíssims valencians: la de veure televisió en la llengua pròpia. I això s'ha defensat així, efectivament, durant més de vint anys. I quan algú ha provat de canviar-ho, s'ha negociat sense perdre el principi fonamental. I aquest principi no era el d'una llei (què diu o deixa de dir), sinó el valor superior del dret de la nostra gent de veure televisió en la nostra llengua. Quan Barrionuevo o Lerma o Zaplana van provar de tancar TV3 al País Valencià la reacció va ser sempre la mateixa: actuar des d'on es podia aturar la maniobra, que no era des de València exactament, sinó des de Barcelona. I va consistir sempre a posar sobre la taula la força dels vots, i la necessitat que en tenien uns o altres, per forçar una solució positiva de la crisi. Entenent, com qualsevol nacionalista pot entendre fàcilment, que la reconstrucció lingüística, cultural i nacional d'aquest país no es pot fer respectant al detall unes lleis que ens són contràries per principi. O què? Què hem oblidat que TV3 es va engegar com una cadena il·legal?
No dic pas que no s'haja de respectar la legalitat. Dic que la legalitat és, sobretot, la 'seua' legalitat. I dic que puc entendre que un polític com Montilla, que considera ideal per a Catalunya la situació d'ara, insistesca a respectar la legalitat. Però, en canvi, no puc entendre que un nacionalista, fins i tot independentista, com Tresserras caiga amb tanta facilitat en aquest parany. Tresserras aspira a aconseguir que aquest país puga exercir el dret de decidir el seu futur per si mateix, sense subordinar-se a ningú. I això és impossible amb la legalitat vigent. Que no voldrà canviar aquesta legalitat amb la força electoral que el sobiranisme puga obtenir? I doncs? On és la diferència? Si podem fer servir la força electoral per forçar el govern espanyol a negociar l'acceptació d'un referèndum, també podem fer servir aquesta mateixa força electoral, i més fàcilment encara, per assegurar el dret de poder veure TV3 des de tot arreu. O no?
Ací és on el discurs del conseller Tresserras s'enfonsa perquè trenca, sense que explique bé per què, la tradició del nacionalisme. La tradició del nacionalisme sempre ha estat d'identificar la baula feble i actuar-hi per assegurar un benefici a la cultura catalana. I és molt clar que la baula feble en aquest cas és a Madrid i a Barcelona, en el PSC de Clos o de Montilla, que són els qui necessiten el vot del nacionalisme per governar. En cap cas la baula feble pot ser el PP valencià, que no necessita cap vot dels que li puguem donar els qui volem veure TV3. Com és doncs que s'esquiva la pressió sobre el PSOE?
Cal dir-ho de nou: si el govern de Zapatero vol, demà mateix es podrà veure perfectament TV3 a tot el País Valencià. Però Zapatero no farà un pas com aquest, si no és sota pressió, com ha passat sempre i amb tots els governs de Madrid (ells mai no s'equivoquen en favor del català). Si ningú no li posa vots sobre la taula i l'avisa que, en cas que la qüestió no s'arregle, hi haurà conseqüències, ell no es mourà. I des de tombar els pressupostos a trencar el govern hi ha una graduació monumental d'amenaces que permetrien de negociar, sense convertir el fet en un drama, una legalitat més favorable als interessos de la cultura catalana.
Però s'ha volgut evitar la confrontació amb el PSOE i així ens hem trobat en la situació kafkiana d'avui, en què, totes les cartes de la baralla, les té el govern de dreta extrema valencià. Ací és on el conseller Tresserras s'ha equivocat. S'ha equivocat, o han fet que s'equivoqués, negociant en una taula en què solament pot perdre. Perquè ni tan sols ha aconseguit que el famós tercer múltiplex es condicione explícitament a la llengua catalana. La Generalitat Valenciana té ara dos múltiplexs amb què no comptava i ni tan sols és obligada legalment a donar un sol canal a TV3 (donant-ne a Múrcia o a l'Aragó ja fa).
I si ara Rambla diu que no vol que es veja TV3 al País Valencià? Quina eina de pressió té, tal com ha negociat, la Generalitat de Catalunya? Cap ni una. Aqueixa és la realitat. Som literalment captius d'allò que puguen decidir Rambla i Camps. I ja ens han demostrat a la Carrasqueta quina és la seua decisió. Ep!, i no ens enganyem: si accepten finalment que es veja TV3, en el viatge els valencians haurem perdut tres canals en la nostra llengua i en rebrem, en canvi, set o sis més en castellà (gràcies als dos múltiplexs que la Generalitat Valenciana ha guanyat negociant i marejant la perdiu amb el cas de TV3).
Ha estat més sensat d'actuar així que no pas de concentrar-se a pressionar Clos i Montilla perquè fóra el govern de l'estat, amb el seu ministeri, que asseguràs el dret dels valencians de rebre TV3? La prova és sobre la taula: ara ens trobem lligats de mans i peus al PP, contra el qual no podem fer servir ni un sol argument o amenaça.
Un cosa més: li importa gens, al president Montilla, que TV3 es veja al País Valencià? Vist com va actuar quan era ministre, i ara com a president, crec que no li importa gaire i que, en tot cas, no posarà en perill gaires res perquè TV3 es veja al País Valencià. Actitud que és coherent amb la seua visió de l'estat de les autonomies com a model de relació ideal entre Catalunya i Espanya. Però: li importa, a Esquerra Republicana, que TV3 es veja al País Valencià? Dit tot això que he dit, cometria una enorme incoherència si no digués que plantar cara al PSC era justament, em sembla, allò que volien evitar a tot preu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015