Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
27.12.2005
Tic-tac, tic-tac
L'estatut del Principat va cremant etapes. Avui, si no passa res, en cremarà una altra, que és la de la presentació d'esmenes. A darrera hora el PP ha dit que n'hi presentaria de pròpies. Si no s'arriba a cap acord per a allargar el termini, avui sabrem, doncs, les esmenes que presenta cada formació. Tot amb tot, aquest termini legal no serà pas el fet més important d'aquesta setmana. El fet més important serà l'ultimàtum presentat per Zapatero, que no vol acabar l'any sense un acord de base entre els partits del Principat i el PSOE. En això treballen tots plegats, sembla.
No acabe d'entendre el perquè d'aquest ultimàtum. Entenc que el PSOE no puga estar fins a l'estiu aguantant la pressió mediàtica del PP en aquest punt. Però tot indica que l'acord no és senzill i que la cosa difícilment s'haurà resolt abans de cap d'any. A quin sant, doncs, encomanar-se? Potser espera, el govern espanyol, que els partits catalans s'ensorren sota la pressió i facen marxa enrere... Jo espere, en canvi, que això no siga així. Ja sabem quins són els tres grans punts de conflicte: la definició de nació, la bilateralitat de les relacions amb Espanya i un nou finançament. Clarament, la negació de totes tres possibilitats faria impossible, o l'hi hauria de fer, cap mena d'acord. Si les coses són així, afegir-hi la complicació de les presses no sembla pas una actitud assenyada. És clar que després d'haver viscut els últims dies de la negociació duta a terme al Parlament de Catalunya, la cosa més prudent és esperar a veure què. Al capdavall, seran cinc dies...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015