Opinió
-
How much is enough, Ramoneda?
Vicent Partal
12.11.2008
-
Noranta anys després
Vicent Partal
11.11.2008
-
Sí, nosaltres podem
Vicent Partal
05.11.2008
-
Amb dret de somiar
Vicent Partal
04.11.2008
-
Gràcies, senyora Abelló
Vicent Partal
29.10.2008
-
Barcelona diu que és una marca
Vicent Partal
24.10.2008
-
No s'hi posen per poc
Vicent Partal
23.10.2008
-
Diu Font de Mora
Vicent Partal
22.10.2008
-
Zapatero és un frívol irresponsable
Vicent Partal
20.10.2008
-
Companys i els límits de la dignitat
Vicent Partal
16.10.2008
-
Xirinacs
Vicent Partal
13.10.2008
-
Jo
Vicent Partal
02.10.2008
-
Chacón diu que no
Vicent Partal
25.09.2008
Vicent Partal
21.12.2005
Un govern que redacta estatuts
De tota la polèmica d'aquests darrers dies sobre la posició del govern espanyol sobre l'estatut hi ha un detall que em crida especialment l'atenció. I és que el govern espanyol haja presentat un text estructurat d'estatut, una redacció alternativa. Jo em creia que, redactar coses d'aquestes, ho feien els parlaments, com en el nostre cas.
Ignore si el govern espanyol vol que el nou estatut incloga paràgrafs sencers redactats per algun fosc funcionari de la Moncloa. Però, si es pensen que això és possible, resulta molt alarmant. Diga què diga, un text redactat d'aquesta manera és, purament i simplement, inacceptable. No sols perquè suplanta el parlament català sinó perquè suplanta qualsevol parlament.
Les setmanes anteriors a l'aprovació de l'estatut pel Parlament de Catalunya varen ser molt intenses en negociacions i en escenificacions. I això ens hauria d'haver vacunat a tots de fer alarmisme sobre la situació que ara vivim. És possible que assistim a una representació. Però, si fóra així, caldria demanar, com a mínim, una rectificació quant a formes. Ja ens hem consolat acceptant que l'estatut serà retocat a Madrid i que aquella frase de Zapatero al Palau Sant Jordi no passava d'un engany malintencionat. Però, com a mínim, que el retoc el faça el parlament espanyol, no pas el gabinet de la Moncloa. Les formes també són importants.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015