Restriccions

La nova provatura d'atemptar contra un avió americà ha desfermat un allau de mesures que pretenen evitar els atacs gihadistes. Però n'hi ha que són al límit d'allò que és raonable.

Travessar l'Atlàntic i trobar que a última hora de vol no et deixen alçar de la cadira, o que et prohibeixen sentir música amb un aparell teu o que t'obliguen a ser revisat per un membre de la tripulació cada vegada que vulgues traure res de l'equipatge, o que compten l'estona que passes al servei.

Són mesures que aquests dies van imposant, ara per ara unilateralment, les companyies d'aviació nord-americanes, però sembla que aviat les aprovarà el govern americà mateix i que els governs de la Unió Europea consideren si no les han de posar en pràctica. L'error dels serveis de seguretat, que van deixar embarcar un individu que figurava en les llistes de sospitosos, el paguem tots.

No és nou, però cada vegada és pitjor. Des de l'11-S agafar un avió s'ha convertit en una complicació com més va, més recaragolada. I si bé és evident que tots ens trobem davant una amenaça molt greu, cal demanar-se també, amb serenitat, si respondre a l'amenaça amb tantes i tantes restriccions no és convertir-la en un triomf.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Respondre a l'amenaça amb tantes i tantes restriccions no és convertir-la en un triomf?