Opinió

 

<109/169>

Vicent Partal

28.05.2009

Gràcies, Pep

Johan Cruyff sempre explica que, quan va arribar a Barcelona, la cosa que el va sorprendre més és que la gent no el felicités, si havia fet un bon partit, sinó que li donés les gràcies. Amb els anys supose que ha entès per què aquest país reacciona així quan uns futbolistes ens regalen unes alegries com les que tu i la teua gent, Pep, ens heu regalat aquesta temporada. Veure-us ha estat tornar a creure que aquest país no solament és capaç de ser normal, sinó que és capaç d'excel·lir. I que no tenim més fronteres que aquelles que ens posem nosaltres mateixos, ni més misèries que aquelles que acceptem resignats.

Gràcies, Pep, primer de tot, i sobretot, pel joc desplegat. Guanyar sempre és molt agradable, però ja saps que ací és gairebé tan important com es guanya. El Barça és avui l'equip que fa el millor futbol del món, diguen què diguen els resultats i les classificacions, i és això que més ens importa. Hem gaudit veient com es perfeia, de diumenge en diumenge i de dimecres en dimecres, una orquestra que sap executar amb virtuosisme partitures velles i que n'intenta de noves. Gràcies per seguir Ghoete quan deia que no n'hi havia prou de saber, si no ho sabies aplicar. Cada vegada que un jugador s'aturava quiet i immòbil a l'àrea contrària, aquest Barça teu ensenyava una cosa nova al món i proclamava que la intel·ligència i la bellesa són arguments suficients per a la victòria, de fet els més excelsos. I que es pot trenar amb vim vell una obra esplèndida, si les mans que el treballen saben què han de fer.

Gràcies, Pep, també per les victòries. No és pas la cosa més important, però, quin goig! Quina emoció sentíem aquell segon quan Messi levitava sobre l'Olímpic de Roma a punt de rematar feina i temporada amb un cop de cap magistral; amb quin delit bramàvem mentre Piqué foradava el cau blanc i Puyol besava la bandera; com vam cridar rabiosos després d'aquella divina coça d'Iniesta que mai no oblidarem; com alçàvem les mans al cel de València aquella nit de les moltes victòries mentre Bojan es vinclava de plaer i Xavi travessava el camp corrent i embogit fins a abraçar-te. Guanyar és un vici magnífic que tots, com passa amb qualsevol altre vici, fem veure que no fa per a nosaltres. Però és un vici que cerquem amb ànsia, assedegats per segles de derrota i que tu has satisfet gairebé fins al límit de la borratxera. Gràcies per no haver tingut por de ser gran, això que Shakespeare aconsellava i que tants en aquesta terra veuen només com una possibilitat remota, una bogeria gairebé.

I gràcies, Pep, per la intel·ligència, per l'elegància, per la decència, pel cosmopolitisme i la modernitat, per la fidelitat als colors i al país, pel coneixement i el rigor en la feina, obsessiu, metòdic, insistent, perfeccionista. Gràcies per no haver entrat al drap quan això ens rebaixava i per haver-te plantat amb elegància quan calia aquell gest que ennobleix. Gràcies per les paraules ben pronunciades, mastegades, mesurades, gràcies pel gust per la llengua. Gràcies per la precisió. Gràcies per la serenitat, aquesta qualitat que Montaigne afirmava que era la que delatava la saviesa. Gràcies per la confiança que transmets i que ens allibera.

M'agradaria, Pep, un país ple de gent com tu. I aleshores em barallaria amb Borges i li diria que tu m'has convençut que la felicitat no necessàriament ha de ser una classe de biblioteca i que també es pot escriure clar i amb ratlles rectes en un rectangle verd.

Mail Obert