Opinió
-
Per què Vilaró no respon les preguntes concretes?
Vicent Partal
05.06.2009
-
Ple de dolor, encara
Vicent Partal
04.06.2009
-
Sort que són 'dels nostres'
Vicent Partal
02.06.2009
-
Rosa Díez juga a Mallorca
Vicent Partal
01.06.2009
-
Gràcies, Pep
Vicent Partal
28.05.2009
-
Dues dones mortes
Vicent Partal
26.05.2009
-
Europa ens interessa
Vicent Partal
25.05.2009
-
D'eleccions
Vicent Partal
22.05.2009
-
Saber sumar
Vicent Partal
20.05.2009
-
El dret de celebrar en pau la lliga
Vicent Partal
18.05.2009
-
Com ho volien amagar?
Vicent Partal
15.05.2009
-
Tres presidents
Vicent Partal
14.05.2009
-
L'home a qui van tancar la porta
Vicent Partal
06.05.2009
Vicent Partal
14.12.2005
Dos anys després, amb menys litúrgia
Ahir féu dos anys que fins i tot els més escèptics es van encomanar la solemnitat històrica viscuda al Tinell aquell diumenge al matí, el mateix diumenge que els americans capturaven Saddam d'una manera que encara no han aclarit. La litúrgia de l'acte va ser molt treballada i, a mi, em va semblar que destacava sobremanera els aspectes més romàntics i menys polítics del canvi històric que s'esdevenia en la política catalana. Dos anys després la litúrgia s'ha esvaït, entre més coses perquè el país és com és.
Aquell diumenge molta gent es va creure que després de vint-i-tres anys de govern de CiU el país es transformaria de soca-rel, gràcies al govern d'esquerres. Dos anys després la constatació és bastant clara, en aquest punt. Han canviat coses, sí. No totes a fi de bé, ni tampoc totes a fi de mal. Però no hi ha hagut cap daltabaix notable, ni sembla que n'hi hagi d'haver cap. Aquest país és, malgrat les aparences i el gust per la litúrgia, massa al·lèrgic al romanticisme. Unamuno afirmava que, als 'llevantins', ens ofegava l'estètica. Home, dos anys després de l'apogeu del canvi promès durant dècades, ningú no està gaire per lirismes. I això també deu voler dir alguna cosa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015