El president de la Generalitat pot callar així?

Estic perplex, si bé no especialment sorprès, pel silenci del president de la Generalitat sobre la polèmica assemblea de Fresno. Tot quant ha dit és que ja hi hauria ‘una altra oportunitat'. Sí. I el sol eixirà demà. D'acord. Però, és que el president de la Generalitat no ha de dir res més davant un fet políticament important, en què comença a demostrar-se la intromissió del govern espanyol contra la federació catalana? Ell va ser a Macau i va veure la il·lusió dels jugadors i dels directius. I va ser a Sant Jaume i va veure la il·lusió dels espectadors. Ara hauria de dir alguna cosa. Ni que siga perquè ens ha demanat a tots que creguem que amb Zapatero arriba una altra Espanya. I, francament, no la sabem veure enlloc.
Zapatero s'ha comportat, en aquesta qüestió, com hauria fet Aznar. La vice-presidenta De la Vega menteix, quan diu que ells no han fet res i que és un afer privat entre federacions. Si més no, ja hi ha, proves polítiques contundents i documentals que arriben de Colòmbia i d'Itàlia. Aquesta agressivitat contra la federació catalana del govern de l'estat ens ha indignat a molts. I ha enfonsat la credibilitat que poguera tenir el projecte de l'Espanya plural. Si l'Espanya plural és que els funcionaris que tots paguem es posen a treballar com a boigs contra nosaltres, ja estàvem bé amb l'Espanya única. O malament. Si l'Espanya plural no pot ni acceptar la selecció d'hoquei, francament poques coses en podem esperar. I això no preocupa el president de la Generalitat?
Sé que Maragall sap que el futur del seu govern depèn de com siga de creïble l'Espanya plural de Zapatero. Quan el tripartit va néixer, l'aposta era més senzilla, perquè el grau de credibilitat depenia del grau d'enfrontament amb el govern espanyol del PP. La victòria inesperada del PSOE ho va capgirar, això. El PSC ha de demostrar que és possible un estat còmode per als catalans, que no actue sempre obsedit per atacar i impedir qualsevol reivindicació catalana. A Fresno s'ha vist que som molt lluny d'aquest estat. I el silenci de Maragall només amplifica la frustració i estupefacció que sentim. Tenia a les mans una excel·lent oportunitat de demostrar que abans que militant socialista era president de la Generalitat i l'ha desaprofitada de la pitjor manera. Potser un dia se'n penedirà. Se'n penedirà ell, o se'n penediran els qui l'han fet president.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet