És un dia i prou

Reconec que m'agrada molt Sant Jordi. Entenc tots els qui diuen que és la festa més notable d'un país hipòcrita, que no compra llibres ni que el maten. Però, a mi, m'agrada. No sé si perquè somnie que visc en un món molt més civilitzat o perquè durant unes quantes hores em sembla que arribe a tocar-lo amb els dits.

Fa molts anys el mestre Reglà va definir i batejar la subspècie nostra dels 'totoresistes'. Des que en vaig tenir esment, sempre n'he volgut fugir, d'eixa definició. A vegades no és gens fàcil, com en el cas de les esperpèntiques reaccions a la mort de Samaranch. Però a vegades és tan senzill com deixar-se portar.

I és això, si puc, s'hi m'ho permeten, que faré avui. Em deixaré portar per aquesta atmosfera delirant que ens envolta el dia de Sant Jordi. Compraré tants llibres com calga i tantes roses com toque. Amb els anys aprens de les roses que totes agraden, però el llibre sempre és una incògnita que t'obliga a tafanejar les parades, vejam si...

I quan s'haurà acabat el dia, em semblarà que aquest país és millor que no és. Que potser sí que ho és, un dia i... prou.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Em deixaré portar per aquesta atmosfera delirant que ens envolta el dia de Sant Jordi.