Opinió

 

<107/169>

Vicent Partal

08.01.2010

Obcecació

Salvem el Cabanyal fa anys que lluita per evitar la destrucció d'un dels barris emblemàtics de València. La seua feina, també als tribunals, ha forçat ara el govern espanyol a aturar els projectes, salvatges, de l'ajuntament. I la Generalitat decideix, en resposta, que cal fer allò que siga per tirar endavant un projecte polèmic com n'hi ha pocs. Obcecats.

Si es poguera fer una discussió sensata, no hi hauria el menor dubte sobre la inoportunitat del pla urbanístic que pretenen imposar. Els dictàmens, i les obvietats!, són d'una contundència que trobaríem en pocs casos. Però la discussió no pot ser sensata, si a l'altra banda de la taula hi ha un insensat. En aquest cas una insensata, instal·lada a la casa de la ciutat, i un insensat, instal·lat a la plaça de Manises; o siga, dos. Perquè seria realment difícil de trobar un ajuntament i un govern comparables als que tenim a València en l'obsessió per a desfer un espai urbà.

De totes maneres, la feta d'ahir ja supera marques de rècord. La rebel·lió teatral que van interpretar és una pantomima, però crida al cel. Ara, ells canviaran lleis, decrets i tot quant calga. I presentaran la decisió del govern espanyol (que per una vegada és legalment implacable) com una agressió monumental. I faran treballar les màquines ni que siga per fer veure que treballen. I se serviran de Canal9 a tort i dret, sense gens de vergonya, de nou.

Ho faran perquè odien el Cabanyal i allò que la seua lluita representa. Però, no ens enganyem, ho faran sobretot perquè aquesta gent, Barberà, Camps, es pensa que governar és imposar els seus criteris, sense dialogar mai, amb ningú. I amb els interessos econòmics, és en aquest tarannà autoritari que radica una bona part del conflicte.

Mail Obert