Si no us fa res, nosaltres anem passant

M'expliquen que la llista de voluntaris per al 9-N s'enfila ràpidament, molt més que ningú no es pensava. Que ja ha superat la xifra dels 20.000 que eren necessaris i s'acosta tan de pressa als 30.000 que segurament a l'hora que el lector llegirà aquest text ja els tindrem. Em diuen, a més, que la xifra de funcionaris voluntaris ens sorprendrà.

M'expliquen que tant a la Catalunya Central com a Ponent i a la demarcació de Girona ja estan coberts tots els pobles pel que fa a la formació dels col·legis electorals, amb els ajuntaments decidits a cedir els espais necessaris perquè la població puga exercir el seu dret. Els ajuntaments socialistes han rebut la benedicció de Miquel Iceta per a fer-ho i, alerta amb la dada, fins i tot hi ha el cas de Sant Martí de Riucorb, que encara és més sorprenent. En aquest poble de l'Urgell hi ha un batlle del PP i no hi ha hagut cap problema per a posar les urnes.

M'expliquen que hi ha moltes poblacions on els partits i les institucions es posen d'acord per a traure la consulta dels instituts, que normalment són en un lloc allunyat del centre, i portar-la als llocs on es vota sempre. M'ho diuen d'Arenys de Mar, per exemple, on la gent no votarà a l'institut, sinó al Calisay i a l'ajuntament. I, per cert, tot això s'ha fet amb els acords i la feina dels diferents partits, sense picabaralles de cap mena.

M'expliquen que a la Vall d'Aran s'ha pactat que hi hauria autobusos tot el dia perquè tothom puga votar en els nuclis de població principals. És un país especialment disseminat i qualsevol convocatòria electoral allà té un punt de complicació. Complicació resolta: hi haurà rodes per a tothom que ho necessite i ho reclame.

M'expliquen que la CUP ha decidit deixar d'anar de cafeteria en cafeteria seguint aquesta ronda de negociacions on ja no se sap ben bé què es negocia. Sembla que diuen que, com que només queden dènou dies per al 9-N, hi ha feines prioritàries, com ara fer la campanya pel sí-sí.

M'expliquen que gent resident a l'Àsia i a Amèrica --el Jesús, l'Oriol, el Jordi, la Marta, el fill de la Soledat que fa de metge a Palestina...-- ja té el bitllet per a travessar mig món i dipositar la papereta a l'urna. Sembla que hi ha fins i tot comunitats --em diuen que a Mèxic algú n'ha parlat-- que es plantegen de noliejar un avió especial que vinga i torne el mateix cap de setmana. 

En resum: si als qui poseu tantes pegues no us fa res, nosaltres anem passant...

--L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Maria Gemma Roca

I si us fa res, passarem igual.

Núria Feliu

Estimat Vicent, jo vinc amb tu...

Francesc Estall

Poca cosa tinc a afegir, no hi ha res com arribar a casa i llegir "si als que poseu tantes pegues no us fa res nosaltres anem passant", és una rialla que m'aguanto per a no despertar la família però llueixo un somriure d'orella a orella mentre escric aquesta carta.

I ara tinc aquella sensació de quan canvio de feina o quan dins la feina canvio de projecte, aquells nervis del "ai i si no surt bé", "ai i si no sé com fer-ho", "ai si aquesta vegada ensopego" i els nervis que em fan dubtar però sé que tot sortirà bé, que apareixeran problemes però arribarem a port, i mentre els nervis i la il·lusió perquè aquesta sí hi és i torno a llegir l'editorial i el somriure que segueix a lloc i s'eixampla. Manca poc i la il·lusió és una arma poderosa.

Joan Josep Aguilera

No prestem cap atenció a aquests egòlatres que creuen que ens representen,  que semblen orbs i sords, que encara no en tenen prou de manifestacions aclaparadores, i a tants pocs dies del 9N segueixen discutint sense capacitat de posar-se d'acord en un sol punt (!), el més important de l'història contemporània (!) 
Anem passant, com bé dius, i tinguem memòria quan ens demanin el vot per governar la República Catalana.

Víctor Serra

Jo estava convençut que el nostre procés tenia un gran avantatge sobre l'escocès. Era molt més transversal i no depenia d'un sol partit.

Em sembla que m'ho hauré d'empassar i reconèixer que els partits han aconseguit que estigués equivocat.

Xavi Martínez

Necessitava que algú ho digués. El país és viu i segueix treballant més enllà de la dinàmica de partits. Ara, al punt on hem arribat, ja no ens podem permetre que se'ns escapi.

Jaume Jose Orianes

Com has dit en aquests tres últims editorial hi ha moltes ganes de expressar l'opinió el 9-N, encara que sigui en aquest nou 9-N. Els que pensàvem participar hem hagut de fer un esforç de reflexió, un propòsit nou de participar i un capteniment del disgust que representa haver de tornar a sortir de casa per dir que són i que volem ser.
De tota manera, em sembla que l'ANC ha fet un bon pas reclamant eleccions autonòmiques anticipades, per més que potser no ha estat correcte o no agradat el verb exigir. L'Artur Mas ha promès eleccions (que depenen d'ell) però no s'ha preocupat de deixar clar que fossin abans de les municipals. Em preocupa, i molt, que les eleccions plebiscitàries acabin sent les municipals en lloc de les autonòmiques.

En aquesta línia d'eludir responsabilitats també hi havia una frase en una entrevista que sortí el mateix 19 d'octubre que deia que el succedani de consulta del nou 9-N "manté tot l'esperit del decret, encara que no siguem fidels a la lletra petita".
És preocupant un president que no sigui fidel a la lletra d'allò que promet i que ho vulgui amagar com a lletra petita. Fa pensar que tampoc complirà amb les eleccions per fer-les plebiscitàries autonòmiques (no municipals) com ha promès, o altres promeses que semblen incomplides.

Un dels motius pels que ens cal la independència és perquè en aquest país demanen la dimissió dels polítics que no compleixen el seu programa electoral i no ens sentim còmodes a Espanya on el partit amb majoria absoluta ha incomplert molts dels principis democràtics bàsic i tots els punt del seu programa electoral que ha volgut. Evidentment tenim una altra cultura.

Pep Agulló

Apreneu de la CUP, parlamentaris d’ERC i IV-EUA. Ara veieu que és fer política pel país. En teniu un model, treballen per la dignitat de la ciutadania que crida llibertat. Les vostres maniobres de poca volada delaten uns interesos partidistes mesquins en aquests moments excepcionals que estem vivint.

Cada declaració sobre qui té la culpa, sobre que això no és el que era, sobre que no iran a votar (alguns) en un 9-N de fireta, etc… us enfonsen en el fang de la indignitat, i ai de vosaltres que per la vostra irresponsabilitat no arribem a bon port. No será així, abans us passaríem per damunt. Mentre, lluny del vostre soroll, milers de voluntaris de la Gigaenquesta, del 9-N, d’ANC, d’Omnium, de Súmate, de l’AMI, d’ajuntaments, del moviment associatiu, etc… anem tots a una a preparar un 9-N que ha de ser històric.

Assumiu que el lideratge del procés no pot ser reemplaçat. Assumiu que amb la vostra lluita fratricida actueu com si el triomf de la independencia ja fos assegurat. Assumiu que esteu fomentant la divisió i el desencís en lloc de convèncer i enfortir el moviment. Amb tals aliats… podem perdre l’única oportunitat. Militants d’aquests partits, poseu per davant la militancia pel país i exigiu als vostres dirigents intel·ligència, maduresa i generositat. Visca la Terra!

Josep Jallé

Una mirada sociològica de la nostra realitat actual, analitzant la majoria de informacions i opinadors, esdevé amb una forta semblada a la síndrome d’Estocolm. Hem estats tants anys, segles, pendents dels conqueridors, segrestadors i extorsionadors, que pensem que hem d’anar amb compte i tenir-los-hi en consideració les seus tesis d’unionisme i de creences en la solidaritat, entesa a la seua manera. Cada dia estem pendents de les derives dels partits polítics, propis i aliens, i de les amenaces que surten i pronosticant les que sortiran, com a gats escaldats.

Ara mateix ens està estranyant que no hagin dinamitat ja la variant de Consulta pel 9N. Pensen, a ben segur, que nosaltres solets, un cop més, ens posarem el supositori abans de la febre, com sembla estar passant amb el quintet de partits que, figura, estan per una millora del nostre statu quo autonòmic. Sempre pendents dels altres, sense sentir el que es nostre com a principal. Guaitant al proper revolt si apareix l’extorsionador i, per dins, pensant “ai que prendrem mal...”. Però, tant be estem?, tant be ens tracten?, els hem d’entendre i, àdhuc, justificar-los una mica posant-nos en la seua pell?.

La síndrome d’Estocolm, en una paraula, que molts catalans tenen com a element quasi consubstancial amb la manera de veure les coses. Apa doncs, si no us fa res anem passant .... mentre vosaltres aneu, amb paper de fumar, anotant .... si llebrers o .... si podencs.

 

Ivan Matavera

Entre tanta picabaralla que no du enlloc, com sempre ha passat en els últims anys, el poble va més enllá que molts dels nostres polítics. Cert que sense bona part d'ells no estaríem on som, però ara és l'hora dels fets. Menys reunions públiques i més accions. Serem conscients de l'esclatant èxit del 9N quan ens trobem bona part de la ciutadania anant a votar, escoltant la Terribas o el Basté aquell mateix matí, rebent missatges de twitter de companys, amics o familiars explicant com estava de ple aquell col.legi electoral, o sentint comentaris positius per a tots aquells voluntaris que han volgut ser en un dels dies històrics de Catalunya. I mentre els polítics omplen de soroll irrellevant aquests dies, el poble es mobilitza a l'ombra d'aquest soroll, amb silenci, amb discreció, però amb fermesa i convicció. Votarem!

Josep Usó

És evident que el Poble s'ha posat en marxa. I ara no valen teories de fireta per justificar que fa mandra caminar, o arriscar-se a perdre no se sap ben bé què. Ara mateix, qui ho vulga fer es pot afegir a la gentada que ja s'ha posat a caminar per arribar fins la meta. Qui trigue massa en decidir-se, però, farà tard. Per molt que vulga córrer després ja haurà fet tard. I cal que tothom ho tinguem clar. Serà un èxit i gros. Perquè depèn de la gent. I aquesta està molt i molt clar, el que vol. Votar. I, segurament, votar Sí-Sí. 

Els qui no votaran, es perdran la festa. Perquè, a partir del 9N, ja no els escoltarà ningú. El seu temps té aquesta data de caducitat. Exactament aquesta.

Eugeni Chafer

Avui crec que si que l'encertes: nosaltres a la nostra i a pencar per a que el 9N sigui un èxit inapelable. Avui he rebut un missatge de Joana Ortega. Això és el que li he respost:

Benvolguda Vicepresidenta
gràcies per la seva nota. Té raó en que la meva participació, un més entre els milers, milions de ciutadans d'aquest país, és clau per a que la jornada sigui tot un èxit. Però no oblidi que aquesta no era ni la consulta que nosaltres esperàvem ni la que vostès havien pactat amb la resta de forces polítiques. Que sigui un èxit o no bàsicament depén de vosté (volia dir "en gran part"). Nosaltres ens hi posarem a totes el 9N, però sigui conscient de que, passi el que passi, després seguirem empenyent amb la força que calgui fins a aconseguir la nostra independència per la via pacífica i democràtica. Encara a que aconsegueixin fer fracassar la consulta, des de Madrid o des del seu partit, nosaltres seguirem i tard o d'hora s'hauran de mullar i comprometre's amb el  Si (o amb el No, és clar). Deixin de fer bullir l'olla, que se'ns passa l'arròs 

Octavi Monsonís

Completament d'acord, Vicent. Anem passant de tants polítics mediocres i tirem pel dret. És un plebiscit, no unes eleccions, i els diem, veniu, us necessitem senyors partits, però si no us hi afegiu, nosaltres igualment tirarem endavant.

Crec que les CUP fan el correcte. Anem pel Sí-Sí, comencem la campanya. Esperem que Esquerra faça el mateix, que la comence també. I Convergència que no bade, que els militants independentistes inicien també la campanya o corre el risc de ser escombrat i quedar-se en l'esquelet.

Als altres partits la gent els passarà factura. Iniciativa es veu cada cop més engolida per Podem, especialment si abandona allò que els pot fer aguantar, que és l'independentisme. Unió, el que li quede, serà residual i del PSC ja ara només li queda una broma de partit.

Els ciutadans estan col·locant cada partit al seu lloc. De manera que ja poden afanyar-se a seguir la gent, que ha posat la directa cap al Sí-Sí el N9N. Qui es quede rerassagat quedarà desubicat i sense raó de ser.

En fi, senyors partits, és a les vostres mans. Confiem que les bases dels partits es rebel·len contra els seus dirigents perquè recuperen el seny i la dignitat i es posen ja a fer campanya.

Jaume Singla

A veure si després de tants esforços, no posarem prous vots a les urnes. El que cal ara es assegurar-se que tothom voti. Les urnes plenes son un argument de molt de pes.

Jaume M.

La gent, Vicent. Qui realment empeny, qui realment no defalleix, qui no falla al company de viatge, el poble, la gent, tu, aquell, l'altre,... jo... tots plegats.

Es el gran patrimoni, la gran fita d'aquest camí es veure't reflectit en el company del costat. Veure com anem junts, diferents però semblants, amb l'objectiu clar. I més val que el polítics se'n facin càrrec del que som i del que volem, perquè hi hauran factures que cobrarà la gentada.

Ells poden jugar les seves partides, els seus escacs, els jocs de les cadires si volen, però nosaltres ni tenim cadires, ni poders, ni deutes al armari (més enllà dels que volem tenir amb els que no hi son i els que volem tenir amb les properes generacions), però ni càrrecs, ni sous, ni lligams de poder. Anem com hem arribat, amb la determinació pròpia i poca cosa més, aprenem el camí tal i com el anem fent.

La gent, tots nosaltres, som el veritable cor i la força del procés (maleit nom). Voluntaris i disposats a fer el 'ridícul' (que diuen els altres), som i anem, anem a per totes. Ells potser no en son de conscients de com d'important es el que estem intentant fer i del que representa per el país, però el gruix de la gent si que ho sap. I perdonarem les errades, però no les renuncies conscients.

Vull, finalment, destacar el paper de les CUP's, els anomenats antisistema (per el sistema mateix). Paper d'alçada i molt sincer, gent molt ferma i que no defalleix, amb un ordre mental que ja voldríem tenir molts. Fiables, compromesos.

Ànims a tots, encara queda molt camí.

Jaume Compte

Diu en Partal: "En resum: si als que poseu tantes pegues no us fa res nosaltres anem passant..."  Crec que cal posar-hi noms i cognoms per a que quedi clar i passin vergonya: Joan Herrera i Dolors Camats.

director@vilaweb.cat

Mentre els uns es barallen amb els altres pel 9-N, molta gent ja ha començat a treballar