Què hi feia Hereu al mig del camp?

Escena final al Camp Nou. Ix a la gespa el president Montilla enmig d'una esbroncada notable. Rebut en silenci el president Benach. I esbroncada més que notable per a l'alcalde Hereu. Caram. Però què hi pintava allà, amb la selecció, el líder del sector espanyolista del PSC?

Abans, aquests papers, els feien el president Maragall o el vice-president Carod. Hi ha hagut anys que el president de la Generalitat ni tan sols s'ha dignat assistir al partit ritual de la selecció catalana. I ahir al vespre, de sobte, tots eren al mig de la gespa. Sotmesos als crits del públic, és cert. Però xuclant càmera.

El president Montilla, al final, era en el seu lloc. És el president de tothom. Supose que no li devia fer gens de gràcia ser rebut amb tot l'estadi cridant, cridant-li, independència!, però ell era on havia de ser. La sorpresa monumental és què hi feia l'alcalde de Barcelona. Què hi feia, vull dir en una posició tan preeminent i amb tant repartir abraçades. Supose que, si ell va baixar-hi, també haurien pogut baixar a la gespa alguns dels altres batlles presents al camp. Però era sol; fent campanya electoral, diria jo.

Una campanya electoral desconcertant, tanmateix. El càrrec públic més espanyolista del PSC és Jordi Hereu. O això diuen els fets i els comentaris del seu partit mateix. Ell que no es posa pedres al fetge a l'hora de votar amb el PP per tal que l'exèrcit espanyol continue present a Montjuïc, o a l'hora de proposar un estrambòtic domini .bcn amb la voluntat d'amagar el .cat. Ell que diu, després de la victòria europea de la selecció espanyola de futbol que ha estat una nit fantàstica, ignorant o amagant els gravíssims incidents causats pels hooligans de la 'roja'. Ell que, diuen, està content de la proposta de referèndum sobre la independència a Barcelona perquè creu que és l'ocasió d'enfonsar Trias i Portabella, bo i defensant un No que ell creu que guanyarà.

I aquest alcalde, què hi pintava ahir, al mig del camp, abraçant els jugadors que duien la samarreta catalana? Les enquestes asseguren que aconseguirà un resultat històric, la primera derrota del PSC. Allò que era tan lluny de les possibilitats de Serra i de Maragall, fins i tot de Clos. És per això que ara està disposat a arrimar-se a qualsevol arbre, confiant que oblidem qui és i què defensa? Els xiulets del públic, molt superiors encara als que acabava de rebre el president Montilla, suggereixen, tanmateix, que els espectadors no tenien la memòria curta. Per sort.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El càrrec públic més espanyolista del PSC és Jordi Hereu.

Aquest alcalde, què hi pintava ahir, al mig del camp, abraçant els jugadors que duien la samarreta catalana?