El laboratori valencià

Sembla que la Generalitat Valenciana pot ser a un pas de la intervenció. El nerviosisme dels dirigents del PP valencià és tan evident que ja gosen parlar-ne en públic i fins i tot avisar que uns quants consellers dimitirien per protestar. Les conseqüències de la mesura, si finalment s'aplicàs, són incalculables.

La Generalitat Valenciana no complirà l'objectiu de dèficit marcat pel govern espanyol. Això és evident. No pot complir-lo de cap manera. En primer lloc perquè és sorprenentment exigent i sobretot, en segon lloc, perquè és trampós. La Generalitat Valenciana, en mans del PP, no s'ha atrevit a denunciar políticament l'arbitrarietat i les constants deslleialtats del govern espanyol, però això no vol dir que no n'haja hagut de suportar. Ben al contrari. El govern espanyol ofega incessantment les comunitats autònomes i no distingeix entre les dels amics i les dels enemics. No paga allò que toca. No paga ni tan sols allò que té compromès i que ha de pagar obligatòriament per llei. I aprofita la més mínima oportunitat per a xuclar més i més. 

L'infrafinançament de la Generalitat Valenciana és escandalós. Tant com el balafiament de recursos que els governs valencians del PP han fet impunement fins ara. La suma d'aquests dos factors només ens pot abocar al pou més profund, i sembla que ens hi encaminem.

Però el debat no és estrictament pressupostari. El País Valencià és un laboratori per a Espanya. Vam ser els primers de tancar una ràdio i televisió públiques, per a posar un exemple recent. Serem els primers de quedar-nos sense autonomia? Sense govern? Amb un govern i una autonomia purament nominals? 

A hores d'ara ningú no pot dir que no serà així. L'amenaça, impensable només fa uns mesos, és sobre la taula. La realitat sociològica i política valenciana no convida encara a l'optimisme, però el govern espanyol faria bé de no passar per alt que determinats gests poden obrir escletxes insalvables a una velocitat enorme. Com va passar al Principat el juliol del 2010...

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Blanca Serra:

De fet a partir del desastre de les Noves Plantes, el País Valencià es constitueix en un territori estratègic de frontera i de confrontació entre dos models polítics: un model horitzontal favorable a l'organització politerritorial abolida pels decrets de Nova Planta i un model vertical de centralisme assimilacionista, que suma la visió castellanista (Castilla hizo a España) i el corrent racionalista i jacobí d'arrel francesa. El País Valencià històricament ha estat, i encara ho és de manera oberta o encoberta, un terreny estratègic de batalla entre el Principat de Catalunya i Espanya. És si més no curiós que el País Valencià esdevingui una terra de cops d'estat espanyols: el del capità general Francisco Javier Elío, l'abril del 1814 amb Ferran VII; el de Martínez Campos del 1874 a Sagunt, que posà fi definitivament a l'experiència de la primera República;  els tancs de Milans del Bosch al carrers de València el 1981... Qui pretenien i pretenen intimidar a més del poble valencià? Evidentment els germans de més al nord. Quan el mal ve d'Almansa , que diuen el 1707 també ens alcança als del Principat el 1714. De manera que si es tracta de fer assajos i experiments polítics de la versió més retrògrada, depredadora i sense escrúpols de l'unionisme estaria dins de la lògica històrica començar per aquesta part de la nació i de fet ja és així en el terreny de les agressions contra la llengua, contra les institucions educatives, contra el medi ambient i el territori, contra el conjunt dels treballadors i les empreses amb una política d'espoliació sistemàtica.

Joan Guasch:

M'apunto a la tesi de l'experiment, però no se si els dirigents regionals del PP estan tan nerviosos com dius, més aviat soc del parer que han estat les eines (necessàries i conscients) per al desmantellament de l'autonomia del País Valencià (o això o és que València ha estat governada per uns bojos).  Em baso, per exemple, en l'actitud del PP de les Illes i fins i tot la del PP català, o no se li posa la pell de gallina a ningú quan la Camacho i sobretot el Millo es desfermen en el seu amor a la madre patria espanyola i parlen de Calatunya com si baixessin d'una altra galàxia i no sabéssin res de la nostra realitat? La faes treballa a tot drap en la reunificació i uniformització del territori que consideren propietat seva. València els ho ha posat fàcil i tinc els meus dubtes que una gran part de la valencians s'adonin que els han destruït la terra i l'economia; el servilisme als cacics és el que té. Tindran les forces alternatives prou força per capgirar aquest estat de coses? Resem perquè així sia!

Josep Usó:

La situació financera de la Generalitat Valenciana ja fa anys que és terrible. Fa molt i molt temps que, per pagar els sous dels funcionaris, s'han de treure diners de partides de tota mena. I que les inversions necessàries no es fan, mentre que se'n fan d'altres que son caríssimes i només d'aparador. Com ara la difunta Fórmula 1. 
Però ara, a més a més d'inclumplir uns objectius impossibles, de seguir mantenint als extractors de dins i als de Madrid (la nomenklatura de l'estat espanyol), sembla que sociològicament, el País Valencià està virant a marxes forçades cap allà on mai voldrien els qui ens manen i escanyen. la baixada escandalosa del PP es veu acompanyada per una no menor del PSOE. I puja compromís (molt) i puja l'esquerra valenciana i valencianista. Per contra, els substituts filofalangistes no se n'acaben de sortir. 
Ja fa molts mesos que estem patint a primera linia un atac frontal per part del més ranci espanyolisme. No és només que ens han tancat tots els mitjans públics de comunicació en català. Ni tampoc que hi haja mes de cent mil xiquets que demanen ser escolaritzats en  català (en valencià, que en diem per ací) i la conselleria del ram els nega el dret. Ni que siga el lloc on pitjor es paguen els funcionaris des de fa molts i molts anys. No. També és el primer lloc on es provà de privatitzar la sanitat (la Ribera), on hi ha, segurament, més casos de corrupció impunes (gürtel, Fabra, brugal, emarsa, tragsa, ciegsa, Cabanyal, canal9...) o mal resolts. 
És també el lloc on l'extrema dreta actua amb més impunitat. I on s'han fet proves (segur que es tracta d'una prova) d'espantar la gent només pel fet de parlar valencià. Podeu recordar el cas del veí d'Almenara que acabà condemnat només per aquest fet en un control de la Guàrdia Civil, a tall d'exemple, però n'hi ha molts més.
Si ara se'ns suprimeix l'autonomia, segurament acabarà passant alguna cosa. la meua percepció és que la gent n'estem molt tips. Amb un atur impossible de suportar, amb moltes famílies que sobreviuen gràcies a la pensió dels ancians, sense esperances de millora, amb una forta emigració de tot tipus de persones però incloent molts joves universitaris, és molt possible que la supressió de l'autonomia genere una onada de protestes de conseqüències difícils de calcular.
Probablement, en un primer moment, no passe gran cosa, però de seguida que es veja que la situació no millora, ans al contrari, les protestes poden arribar a convertir l'"experiment" en un malson per als regeneradors de la vella espanya castellana casposa.
No heu d'oblidar que els valencians només semblàvem adormits. Però hem tornat de vacances i hem tornat a la feina.

Àlfons Sànchez:

Aquest text ha sigut també publicat en http://ordelsvalencians.com/307-anys-despres-la-nova-desfeta-es-ja-imminent/

307 anys després, la nova desfeta és ja imminent

Els esdeveniments comencen a succeir-se a una velocitat de vertigen al govern valencià, motivada per la situació límit a la qual ens ha dut l’infrafinançament. El govern espanyol, el mateix que ens ha obligat a patir un endeutament extrem fruit de robar els nostres recursos (deixem-nos ja de perífrasi), ens exigeix un control del dèficit que només és possible reduint despeses o augmentant ingressos. I sobre açò últim ja ha deixat ben clar que no té la més mínima intenció de moure un sol dit per resoldre esta situació injusta amb els valencians. Podrà tindre les seues raons, que curiosament mai explica, però una vegada més comencem a pensar que, tot i que una majoria de valencians es consideren espanyols, des del govern central no ens consideren com a tals.

Allò que està en joc ara mateix no és només la intervenció econòmica, sinó una humiliació en tota regla molt semblant a la que patirem fa 307 anys. Els actors són semblants, la intencionalitat que s’endevina de fons és innegable (massacrar tot allò amb essència valenciana per substituir-ho per l’equivalent castellà, que en molts casos és objectivament pitjor), la mateixa figura d’un rei amb ànsies d’unitat, l’amenaça de crear nous impostos i dobles imposicions creant injustícies entre regions (els valencians hauríem de conéixer més la nostra història), els moviments contrastables contra la cultura valenciana (llengua, educació, mitjans, persecucions, multes, penes de presó), etc.

Allò que està en joc ja no només és la valenciania. Són massa elements que llegits en conjunt evidencien la por de qui vol impedir, a qualsevol preu, que l’escenari amb el qual es troba Catalunya puga repetir-se. I l’única forma que se li acudeix és amb imposicions, força, sancions, injustícies i manipulacions. En lloc de millorar la situació dels valencians perquè ens puguem sentir còmodes formant part del país, reaccionen amb uns actes que, si els valencians fórem un poc menys mesinfots, tindrien unes conseqüències més que previsibles. Malauradament som com som, tota una delícia per als polítics: mai alcem la veu; mai qüestionem el que ens cau; mai protestem contundentment; i traguem amb el que ens facen.

No és difícil imaginar que ens intentaran vendre este colp d’estat als valencians com una cosa inevitable, com a la millor opció, i intentaran vendre’ns avantatges que només ments demencials podrien presentar com a tals.

Des d’este projecte (l’Or dels valencians), hem intentat fer divulgació del tracte extremadament injust, colonial, insultant, al que l’estat espanyol ens ha condemnat. Hem fet presentacions, escrit articles en premsa, difós dades, publicat en xarxes socials, o cridat a l’acció. En este moment, sembla que el miratge d’un autogovern amb què aspirar a un país modern i prosper amb el que recuperar les antigues institucions i ferramentes que alçaven enveges en territoris veïns, comença a allunyar-se ràpidament. Si això passa, dubte molt que el poble valencià tinga l’empenta d’exigir allò a que té dret, ja que no ho ha fet quan li pertocava. El risc a patir altres tres-cents anys de mantenir-nos allunyats del nivell europeu creix ràpidament fins a convertir-se en immens. Costa ser optimista amb una amenaça tan negra.

Si els valencians no defensem el que ens pertany, ningú no ho farà. Del govern espanyol, hauríem d’haver aprés fa molt de temps a no esperar absolutament res. Si ens han premiat amb alguna cosa (com l’AVE), el premi realment era per a ells (la platja de Madrid). Els fets, les xifres, els actes inexplicables així ho evidencien. Però sempre ha pogut més eixe mesinfotisme congènit i eixa maniobra de la distracció que és l’anti-catalanisme, i això suposa una condemna per al nostre futur, per als nostres fills. El temps s’acaba, i a un futur ja prou fosc, hem d’afegir ara esta nova amenaça.

Fem un esforç pedagògic i expliquem-ho a qui tenim prop. Ens ho juguem tot. I una majoria ni ho sospita.

Àlfons Sánchez. Co-autor de l'Or dels valencians.

Josep Blesa:

Oblideu-vos-en. Tot això té disseny estratègic i tàctica. L’important és saber què guanyen i aconsegueixen amb tot això ?. Vejam, si van de “farol” quin nou escenari assoleixen? I, si van seriosament a desfer la Generalitat Valenciana, què n’hi vindrà darrere? Suposem que anul·len l’autonomia. Quines repercussions hi ha? Com queden les peces sobre l’escaquer? Café per a dos (España i el Principat), o al súmmum per a tres (els dos anteriors més Euskal Herria) ?.

El Principat és el primer proveïdor del PV i el PV el primer client comercial del Principat. Empobrir i afeblir el Principat el màxim que puguen momentàniament a partir del “dia de després”. Trencar l’estratègia de col·laboració/competència dels ports de València i Barcelona. Desviar el corredor mediterrani i aturar-lo quant més temps millor fins fer-lo obsolet i donar en sabata la solució –ja descartada- de recuperar el port de Marsella i donar  més temps a Gènova per a foradar els Alps. España assaja morir ferint de mort. Quins són els personatges instal·lats a la Generalitat valenciana? Doncs una colla de personatges mediocres que en cap cas arribarien a dirigir més un allà que una micro-empresa o funcionaris de rang mitjà o mitjà-alt, com el Conseller d’Economia Moragues, un inspector d’Hisenda, que hi hauria de rebel·lar-se contra Montoro i/o la macro auditora-assessoria fiscal del germà de Montoro?. No mane Déu ! Com vas a enfrontar-te a qui et dóna a menjar?  O l’Alberto Fabra, un pobre i mediocre aparellador, col·locat a dit des de Madrid, que ni és respectat pels amos ni pels valencians. Una G.V. farcida de no-ninguns.  

Si repassem els estudis fets pels economistes valencians que s’agombolen al voltant del col·lectiu, L’Or dels Valencians, (http://ordelsvalencians.com/) han demostrat amb nombres, estadístiques i comparatives què ens passa als valencians en relació amb la Metròpoli tentacular i l’estat colonial que mena. De fet, els de L’OR DELS VALENCIANS, advoquen de que ens deixem d’eufemismes i diguem clarament que “España ens roba”...arribant a mormolar ERC per reduir el nivell resposta valenciana a través de ERPV.  Ahir comentava que tots junts estem sols. Però alguns encara estem més sols encara si cap. Pot semblar antidiluvià però tenim l’antecedent del denostat Benidorm. En els inics dels 1980’ hi havia un batle madrileny de nom Manuel Catalán, del PsoE, que s’encabotà a urbanitzar i fer les grans avingudes actuals que gaudeix la vila més internacional i les connexions amb la N-340. Tragué el compromís de Felipe González de que el Ministerio d’Obres Públiques pagaria les connexions i les feu. Però González es negà a abonar-los-les. Doncs bé Manuel Catalán pacta amb l’empresariat benidormenc (Començant per Miguel Barceló d’Aliança Popular i acabant per l’actual president d’hotelkers de Benidorm, el meu ex-company Antoni Mayor del PNPV, i la resta de ciutadans i comerciant de la vila) que farien el primer TANCAMENT DE CAIXES, i que els impostos serien  dipositats i custodiats a l’ajuntament de Benidorm. I quan les grans empreses concessionàries enviaven els seus lacais a cobrar les obres d’urbanització, Manolo Catalán, amablement els re-adreçava al Ministerio radicat a l’avgda.de La Castellana. Molta gent em renya que llija Las Provincias (ocupades) però, crec és un bon termòmetre per a testar el govern d’España, ja que ells, las LP, estan vius, encara que no venen una granera. En funció del que tarden a eliminar els meus comentaris sabem si els posa en descoberta o no. Si els toquem nervi o no. Doncs el comentari de “tancament de caixes” han trigat exactament un minut a eliminar-lo. Si teniu interés sobre l’estat econòmic dels Valencians podreu comprovar que Vicent s’enganya en tant en quan el dèficit, l’espoli fiscal, el que España ens preste el nostres propis diners a un interès no retornable suposa vint vegades quantitativament que tot el balafiament junt. Us pregue encaridament que visualitzeu els documents i vídeos de  L’Or dels Valencians. I un avís destinat –sobretot- a principatins: els valencians actius som molt lleials a la causa comuna, però també podem ser uns bords mortals si ens quedem al bàndol español aïllats. A veure què fem tots plegats i com n’eixim d’aquesta !     

 

director@vilaweb.cat

Vam ser els primers de tancar una ràdio i televisió públiques, per a posar un exemple recent. Serem els primers de quedar-nos sense autonomia? Sense govern? Amb un govern i una autonomia purament nominals?