Opinió
-
Restriccions
Vicent Partal
29.12.2009
-
La trampa escocesa
Vicent Partal
28.12.2009
-
En el punt de mira
Vicent Partal
24.12.2009
-
Què hi feia Hereu al mig del camp?
Vicent Partal
23.12.2009
-
Goethe i l'STEPV
Vicent Partal
22.12.2009
-
A la manera d'en Pep
Vicent Partal
21.12.2009
-
El Marroc com Rússia
Vicent Partal
18.12.2009
-
Guanyar com vol la UE
Vicent Partal
17.12.2009
-
Amb Egunkaria
Vicent Partal
16.12.2009
-
14-D
Vicent Partal
15.12.2009
-
Ja decidim
Vicent Partal
14.12.2009
-
Voteu
Vicent Partal
11.12.2009
-
Un gest imprescindible
Vicent Partal
10.12.2009
Vicent Partal
10.06.2008
Ai Berlin!
Poseu de director general per a 'Espanya i Portugal' un amic íntim i afavorit del PP, adversari acèrrim de l'ecotaxa balear, un personatge que diu que el dirigent de l'extrema dreta austríaca Jörg Haider 'és una solució perfectament demòcratica i constitucional' i que corre a solidaritzar-se amb Pedro J quan encara es banya en la seua piscina irregular. Vinculeu-lo amb un director general alemany tan retrògrad que, al seu país, el premien amb el Dinosaure de l'Any 2007 per les seues opinions. I sumeu-hi una companyia aèria amb enormes dificultats que es pensa que pot pressionar el govern de les Illes (que ara jo no controlen els amics) a còpia d'insultar els catalanoparlants. El resultat es diu Air Berlin.
A mesura que passen les hores l'escàndol desfermat per l'estúpid i inaudit article de Joachim Hunold creix tant que ha arribat a Alemanya i tot. És molt difícil d'entendre que un directiu d'una gran empresa cometa un error tan gros. Allò que les grans empreses no volen de cap manera és maldecaps amb els clients i, per tant, defugen la polèmica, si no és imprescindible i de força major. Dedicar l'editorial de la revista d'Air Berlin a burlar-se del català és tan inconcebible com si la dedicaren a burlar-se dels polonesos, de les lesbianes o dels bevedors de Coca-Cola. En quin cap cap la idea d'enutjar una part dels teus possibles clients, gratuïtament i sense necessitat? Què s'hi guanya?
No cap en cap cap, sinó en un que no té els negocis al cap. Com és el cas. El director d'Air Berlin 'per a Espanya i Portugal', un tal Alvaro Middelmann, fa anys que no amaga les seues complicitats ideològiques. Encara el recorden a Palma aplaudint, tot encès, en Boadella i encara ressonen declaracions com les que va fer demanant que Madrid mantinguera el control de l'aeroport del Prat i que la Generalitat no poguera participar-hi. Amb el PP governant les Illes Air Berlin va fer un creixement tan enorme que hi ha qui considera que les operacions de Palma són un dels dos eixos econòmics vitals d'Air Berlin. El president Matas fins i tot va provar d'aconseguir que Air Berlin fóra una mena de línia oficial entre les illes i va afavorir tot d'actuacions que beneficiaven la companyia. Amb el nou govern de progrés no és que aquestes actuacions s'hagen acabat (el govern balear acaba de signar un acord amb Air Berlin per a una nova web turística), però l'ambient ja no és de 'camaraderia'. I segurament que, a Middelmann, se li'n devia anar la mà escrivint.
I dic Middelmann perquè és difícil d'imaginar que Hunold tinga un coneixement prou detallat de la realitat mallorquina per a escriure el polèmic editorial. Més encara: quan va saltar la polèmica, un redactor de VilaWeb va mantenir una llarga conversa amb l'oficina de premsa d'Air Berlin 'per a Espanya i Portugal', i va ser surrealista. La cap de premsa volia convèncer-lo d'una persecució del castellà, amb un comportament i unes maneres ben allunyades d'allò que hom espera del càrrec.
Middelmann no és amic de l'actual govern de les Balears. Ben a l'inrevés. I és possible que no haja mesurat l'impacte d'un comportament tan absurd com la publicació d'aquell editorial signat pel seu cap superior. Si fins i tot l'edició alemanya del Financial Times se'n fa creus!
Però, dit això, segurament que la seua amistat amb el PP tampoc no ho explica tot. És possible que buscara arguments de xantatge, en vist que la gran expansió d'Air Berlin comença a fer figa. Els vols transatlàntics que anunciava des de Mallorca o des d'Alacant l'any passat mai no s'han fet, les accions de la companyia no paren de baixar i el rumor d'una possible compra per Ryanair (que, per cert, té una web impecable en català) són cada vegada més insistents. Tenint en compte que Palma és un dels punts més forts d'Air Berlin, potser l'article solament buscava més doblers institucionals, partint de la suposició nerviosa que Antich no seria tan generós com l'amic Matas. I també és possible que la fam anara de bracet amb la mengera.
Però el mal és que hi ha coses que ni ací ni a Berlín no són tolerables en una economia de mercat; que som massa els qui no pensem deixar a aquest senyor que faça brometes com aquesta i que, en el fons, hi ha gent que, per molt que vaja dient tot el dia que és cosmopolita, en realitat no té ni idea de com va el món.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015