Opinió

 

<103/169>

Vicent Partal

05.01.2007

De part dels bons fins a la mort

Carles Fontserè és des d'avui història de l'art d'aquest país, com recorda encertadament el text de Daniel Giralt-Miracle que vam publicar ahir. Però vull posar en relleu que Fontserè també és des d'avui part de la història de la gent més digna d'aquest país. L'Ovidi cantava que volia ser 'de part dels bons fins a la mort'. Fontserè ho ha estat, sense defallir ni un segon i malgrat episodis tan dolorosos com el de veure els seus cartells encara avui segrestats a Salamanca pels hereus de les tropes de Franco.

La Comissió de la Dignitat, amb la qual va col·laborar ben activament, el va qualificar 'd'exponent de primera línia de la dignitat dels exiliats'. Sí. Fontserè era això i més. Era un home disposat a combatre sempre per les coses en les quals creia. Era un home, en la millor tradició dels artistes plàstics d'aquest país, compromès. Amb les idees llibertàries, amb el catalanisme, amb la lluita per la democràcia, amb la seua gent. I això en aquest país ho hem d'agrair. A Fontserè, com ho vam agrair a Miró, com ho agraïm avui, i esperem que per molts anys, a Tàpies, a Andreu Alfaro i a tants més.

Fontserè va ser un gran cartellista, i amb això podia haver-n'hi prou. Va ser un artista les imatges del qual han quedat a la retina de generacions, i amb això podia haver-n'hi prou. Però és que, a més, ha estat un ciutadà exemplar en unes condicions molt més que difícils. En un cop d'estat que esdevé guerra, en una revolució, en una dictadura implacable i, finalment, en una democràcia tan mediocre que hagué de veure en persona els seus cartells, els que ell havia dibuixat, exposats en una col·lecció de 'trofeus' arrabassats pels franquistes a Salamanca.

S'ha mort sense haver-los recuperat, sense haver pogut tornar a tocar aquelles fustes, aquelles teles, aquelles cartrons als quals havia donat vida per sempre. És trist per a nosaltres com a societat que no hajam estat capaços de guanyar aquesta batalla per la dignitat i que ens conformem, ens conformem?, amb recuperar una ínfima part del botí franquista. Però això no desmereix, ni un pam, l'honor que hem de retre avui a l'home i a l'artista. Salut!

Mail Obert