Avui és l’hora?

Dues consideracions prèvies sobre Duran i Unió. La primera és que Duran, políticament, ja no és ningú. No té cap projecte viable i, per tant, les seues enrabiades tan solament poden empentar-lo contra les cordes. I la segona, que més val mantenir Unió al costat sobiranista que no pas perdre una de les marques més notables i estables del nacionalisme català de totes les èpoques.

Dit això, potser sí que ara és l'hora. Vull dir que potser sí que cal aprofitar aquesta sobreactuació en relació amb la llei antiterrorista per a fer net. És un moment ideal.

Primerament, perquè no és gens clar que ara Duran puga endur-se Unió. A tot estirar, trencaria el partit, però no crec que se'n pogués quedar ni la sigla. Probablement, el seguirien tan sols els fidels més fidels, aquells que, si calgués, es tirarien a un pou amb ell a ulls clucs.

I, si això ha de passar, ara és un moment ideal. Imaginem-nos que Duran s'endú sis diputats de Madrid. Tots per a ell, ja se'ls pot quedar. Al novembre ja no en tindrà cap, llevat que passe un miracle: tothom sap que, anant sol a unes eleccions, no hi té res a fer. Imaginem-nos que arrossega sis diputats o set del Parlament de Catalunya, que ja veuríem si serien tants. Tots per a ell, ja se'ls pot quedar. El 27 de setembre molt probablement no en tindria ni un. I imaginem-nos que s'endú uns quants batlles. Tots per a ell, ja se'ls pot quedar. Les eleccions són al maig i als municipis on Unió té batlles ja veuríem què hi restaria si els seus socis i els seus militants se'n van per un altre costat.

No sé si la paciència dels convergents amb Duran i Lleida s'esgotarà mai. Però sé que l'han arraconat amb tanta finesa que avui ja no fa gens de por a ningú. Per més espectacles que arme i més sobreactuació que vulga fer. Anuncia que avui parlarà a primera hora del matí en una televisió. Ui, sí, quina por… Vejam si encara tindrem sort tots plegats i resultarà que avui és l'hora.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Joan Goma

Em sembla que el més greu de tot plegat no és el trio Duran-Unió-Convergència i les seves trifurques.
Per mi el que és autènticament greu, repugnant, vomitiu, immoral, execrable, corrupte, antidemocràtic, neo-franquista etc. etc. etc. és que en Duran hagi votat a favor de l'admissió a tràmit d'una llei que, en nom de la lluita contra el terrorisme, cerca de restablir la cadena perpetua, impedir les llibertats individuals i tipificar com a terrorisme els moviments pacífics i democràtics que discrepin amb el PP.

Això és d'una baixesa moral doblement corrupte. Aquesta llei, per una banda és en si mateixa una llei d'apologia del terrorisme en posar als terroristes al mateix sac que moviments pacífics i democràtics i per l'altre banda és un retorn al franquisme en perseguir la discrepància política i introduir la cadena perpètua.
Després del que ha fet, votant a favor de l'admissió a tràmit d'aquest disbarat, penso que tots, començant per Unió, seguint per Convergència i Unió i acabant per tota la societat catalana en general, hauriem de reprovar a Duran i expulsar-lo de la vida política del nostre país per sempre més.

Àngels Folch

Potser sí que ara és l'hora, potser tens raó. Amb el que segur que l'encertes és dient que, a hores d'ara, políticament, Duran ja no és ningú. La veritat és que el tema Duran ja fa molt temps que em va deixar de preocupar. Em va deixar de preocupar quan me'n vaig adonar de la intel·ligent estratègia que estava seguint CDC, de la finesa, com dius tu, amb què tractava el tema. Finalment, alguns han après a fer bé allò que l'estat espanyol fa a la perfecció des de fa més de 300 anys, és a dir, "conseguir el efecto sin que se note el cuidado" i de fer com es fa amb el porc: aprofitar-ho tot! Això és fantàstic! Ja era hora que nosaltres també n'aprenguéssim! Llàstima que alguns encara hi pateixin o estiguin pendents del que diu o fa el "marquès de Palace", de les seves gesticulacions, teatralitzacions i escarafalls. Tranquils, en Duran ja no és cap problema. Ni per CDC, ni per al procés, ni per a la independència. Diria que ni per Unió! 

Almar Bosch

Doncs sí, poc més a afegir. La sortida honorable que seria la seva dimisió no es produirà perquè la honorabilitat fa temps la va vendre per un bon plat de llenties. Bon profit i barca nova, a veure si el perdem de vista.

Josep Usó

Pot ser sí que aquesta serà la darrera actuació de l'inefable Duran. Pensant-ho bé, està molt contra les cordes. I. no només ho sap ell sinó que també ho saben a Convergència. Així que, possiblement, el deixar-lo ara tan en fora de joc no ha segut només un "malentés". En qualsevol cas, ja està més que amortitzat. Ja fa anys que no hauria d'estar i ara sembla un bon moment per fer-lo fora. Després només caldran uns pocs mesos, fins al setembre, per ventilar les males olors.

Josep Joan Aguilera

Foc d'encenalls. "Teatro del bueno" que deia aquell pocasolta. Crec que ja han pactat com es separaran , i escenificaran discrepàncies diverses per suavitzar  el fet.
Tant de bò al PSC i a Iniciativa hi haguès el mateix sentiment.
Nosaltres endavant, o  no ens afectarà , o fins i tot ens beneficiarà.

Joan Guasch

Hi ha persones que no troben mai el moment de plegar, no ja per fer un favor al país sinó per fer-se'l a ells mateixos. Si el senyor Duran havia arribat a tenir un cert prestigi, que suposo que sí, està maldant per desfer-se'n a tota velocitat. Tots hem vist les trampes de la llei en qüestió de cara a qualsevol moviment social, inclòs, és clar, l'independentisme (que, naturalment, vol subvertir l'ordre constitucional) i donar-hi suport, encara que sigui en un estadi tan inicial, és disparar-se un tret al peu. I Unió, la Unió catalanista, ha comès un error infantil donant-la el seu suport, i la culpa és de'n  Duran. Penso que la recomposició de l'espectre polític català ja ha començat, que les eleccions del setembre abocaran a la recomposició definitiva i que, a partir d'aqui, el procés català podrà agafar la velocitat de creuer adequada que ens durà, amb l'ajuda del continuisme de la política espanyola, al nostre destí com a estat independent abans de començar la propera dècada. 

Josep Blesa

Duran i Lleida, Erwin Rommel, Convergencia i un servidor de vostès i de la pàtria:

1.    EL SENYOR DURAN I LLEIDA ELUDEIX EL MEU COMENTARI (http://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/?p=80517)

2. CARTA D’EN DURAN I LLEIDA ALS AFILIATS D’UNIÓ.(http://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/?p=115133)

“En al·lusió, i que conste, per endavant, que al Sr. Duran me l’admire. Tan debò en tinguérem uns quants per ací baix. Sobre el títol he recordat l’entrevista a d’aquell coronel escocès que es passà mitja 2ª guerra mundial perseguint el general Erwin Rommel, la guineu del desert, per tot Àfrica. I que deia: vam anar durant tres mesos batallant-lo a tal lloc del sud,….i sense una gota de whisky, després quatre més i………….sense tastar ni una gota de whisky, i sis més pel nord del Marroc, ….i sens una gota de whisky…..fins que el periodista tip li va interrogar:

Què no hi tenien aigua? i el coronel escocès li va etzibar:
 
Mireu, fill, en aquelles circumstàncies ningú no pensava en dutxar-se.  

Doncs, m’he sentit com el militar aquell escocès…….de fet el vaig guardar perquè no tenia totes amb mi que el pengessen. La tècnica ens ajuda a intervenir en els afers que ens afecten, heus ací la meravella dels temps actuals. Malgrat que no el puc votar, malhauradament, sí puc influir-hi. 

Ah, fotre!!!! i com s’assemblen en Josep Antoni i n’Erwin !”

Passeu Duran unes definitives vacances  retirat :-)

director@vilaweb.cat

No sé si la paciència dels convergents amb Duran s'esgotarà mai. Però sé que l'han arraconat amb tanta finesa que avui ja no fa por.