La 'troica' desapareixerà i això és una lliçó (també) per a nosaltres

La jugada és, cada hora que passa, més clara. Hi haurà acord entre Grècia i la Unió Europea abans no s'acabe el mes. I serà un acord lògic. El govern grec --per tant, els ciutadans grecs que l'acaben de votar-- no accepta la 'troica', l'infame instrument de control creat per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Ni tan sols la reconeixen. Accepten, això sí, que ha d'haver-hi algun mecanisme de control, sempre que les condicions que s'han imposat al seu país tinguen més trellat: per exemple, vinculant el pagament del deute al creixement econòmic. I això com es resol? Fàcilment: eliminant la 'troica', creant un nou instrument de control que puga ser acceptat pel govern grec i suavitzant molt les arestes més roïnes del programa d'austeritat.

La 'troica', la totpoderosa 'troica', té els dies comptats. Alemanya encara prova d'evitar-ho, però Europa no és Alemanya i prou. Juncker ahir ja va dir que calia cercar un mecanisme de control del rescat grec diferent de la 'troica', i el Banc Central Europeu va fer circular que estudiava la manera de retirar-se'n. Si en desapareixen dos membres dels tres, és evident que la 'troica' té els dies comptats. Qui se'n recorda, ja, de les amenaces als grecs per tal que no votassen Syriza? Avui fa vergonya de dir-ho, però poques setmanes enrere la Unió Europea amenaçava Grècia de fer-la eixir de l'euro i de la Unió Europea i tot si no votaven allò que volien ells. I ací, en aquest detall, hi ha la lliçó per a nosaltres.

M'he passat mesos explicant que la Unió Europea ara diu això que diu sobre la independència de Catalunya, però que és evident que en el moment de la proclamació acceptarà els fets consumats i cercarà la millor manera d'acomodar-s'hi. Perquè hi ha un interès superior: la Unió Europea no pot perdre ni territori ni persones. Perquè expulsar ciutadans europeus d'Europa és impossible. I la prova, indiscutible, la tenim al davant. Les recordeu, les amenaces als grecs? Doncs espereu uns quants dies i veureu com tot es resol, i es resol fàcilment.

Cal, sobretot, no deixar-se impressionar per les amenaces. És a dir, fer política i fer-la amb contundència. la independència sense por, que la Unió Europea ja reaccionarà de la mateixa manera que reaccionarà amb Grècia d'ací a poques hores. Diga què diga el senyor Margallo, que ja veureu també com acaba votant allò que li ordenen que vote…

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Erika Casajoana

La troika no té legitimitat democràtica i per això serà remplaçada per quelcom de millor. Però titllar-la d'"infame instrument de control"? Ningú obligà els grecs a acceptar cap control ni cap imposició. Obvieu que Grècia ella soleta se situà al caire de la fallida i que l'aixeta dels mercats ja no rajava.

El govern grec sembla una colla d'adolescents esvalotant l'institut. Són molt gallets però ja van corregint patinades com que no reconeixien la troika. Fa moltes décades que Grècia rep transferències europees a fons perdut per al "desenvolupament" --no se sap on han anat a parar els milers de milions, i ni tan sols els agraeixen.

Alemanya, que com a màxima creditora té l'última paraula, no desitja una Grècia fora de l'euro però està disposada a deixar-la autodestruir-se econòmicament abans de comprometre el futur de la moneda única. Els helens no van complir ni un sol any les condicions d'ingrés a l'euro, i si van entrar-hi fou amb enganys, componendes i per pressió de França.

El Sud d'Europa ha d'entendre que Angela Merkel no gaudeix "castigant-los". Sense pressupostos equilibrats ni reformes que creïn economies competitives el Sud no sortirà del pou, i acabarà destruint l'euro.   

Thomas Harrington

Si tens  raó sobre el futur de la troica, i crec que la tens, la lliçó  més important per tots nosaltres  en aquest mon occidental  de governs, i d'entitats supra-governamentals cada vegada mes superbs,  i "autistes" davant les necessitats bàsiques  de les persones que paguen els seus sous, és  no escoltar amb tanta atenció les prediccions les legions dels anomenats  analistes "pragmàtics"  i " realistes" en llocs suposadament tan importants i prestigiosos  com The New Tork Times, El Pais i els seus cada vegada més nombrós grup de imitadors arreu del mon.

Fa temps que les elits  econòmiques entenen que poden instrumentalitzar   les veus  suposadament  "raonables" i " responsables" d'aquestes publicacions archi-dependents  dels ingressos del  famós 1 per cent per reduir considerablement els paràmetres  del “pensament pensable”.

Tsipras i Varoufakis han mostrat que la "sordesa"  ancorada  en consideracions morals bàsiques  pot fer desaparèixer  un una qüestió de dies el pragmatisme monstruós imposat diàriament sobre nosaltres per les elits econòmiques i els seus lleials servidors en la premsa anomenada “de prestigi”

Carles Balbastre

Amen. El que està passant amb Grècia és el que és lògic que passi. I, efectivament, fa vergonya recordar com els mandataris europeus, i mundials, han amenaçat el poble grec per tal que no exercís el seu dret legítim a escollir lliurement els seus representants i la seva forma de governar-se. El mateix que fan amb els catalans. I com s'han fet enrere; el mateix que faran amb nosaltres.

Soledat Balaguer

La Unió Europea es basa en quatre “valors”: la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis dins dels seus límits geogràfics. Nosaltres (ciutadans i empreses) gaudim d’aquests drets, adquirits per la nostra pertinença actual al Regne d’Espanya. La qual cosa significa que seguirem formant part d’Europa, i ningú no ens podrà treure... fins el moment que el Regne d’Espanya no ens reconegui com a estat independent.

Però és que, a més, hi ha 500 milions de ciutadans europeus que també tenen aquests drets adquirits sobre el nostre territori, ja que ara mateix formem part de la Unió Europea. I no es pot desposseir aquests 500 milions (i les seves empreses) d’aquests drets. És a dir que el problema no és nostre: el problema és d’Espanya i de la UE.

S'està demostrant a Grècia i Margallo ho sap molt bé: Europa, quan té un problema que no es pot resoldre per la lletra dels tractats, s'inventa la solució. Ho va fer amb la reunificació d'Alemanya, i ho va fer a Xipre, amb la invasió turca: va decidir que tot Xipre és territori europeu, però els tractats només s'apliquen a la part no turca. I es van quedar tan amples.

Joan Josep Isern

Jo també fa molt temps que vaig pregonant que, quan ens declararem independents, Europa ens farà costat a la primera i sense cap restricció.

Tu diràs... i amb els braços ben oberts que ens acolliran els europeus, ja ho veureu.

El problema, com és evident, és per España. I dic que és evident perquè ells són els primers que es veuen venir la castanya quan deixen de pertànyer al seu Estat.

Penseu una mica: si no fos pel desesper de qui es veu amb un futur d’aigua fins al coll, ¿de què vindrien tantes amenaces, tants esgarips, tanta artilleria en contra?

Pot semblar una “boutade” (el compliment de la qual segurament jo ja no veuré) però apunteu-vos una altra predicció que des de fa temps que també vaig pregonant: no passaran gaires anys --15 o 20 a tot estirar—que España demanarà federar-se amb Catalunya.

Ja ho veureu...

Josep Usó

De fet, la velocitat a la qual ha canviat d'opinió la Unió Europea fa vertigen. En deu dies mal comptats, han passat de les amenaces a acceptar els fets consumats del nou govern grec. I a renegociar el deute. Segurament, fins i tot Espanya, se'n beneficiarà, sense ni saber per què. Es veu que això és la política. La resta, tots aquests dubtes, primmiraments sense sentit, aquelles postures de jo vull un estat independent però dependent d'Espanya, arrissaments de rínxol sobre si ens convé més mantindre els lligams que ens escanyen que no trencar d'una manera traumàtica amb ... tot això no és política. Més bé em sembla imperícia o, directament, ignorància. 

Com ara els empresaris valencians, que després de mesos esperant una entrevista amb Montoro, parlen amb ell, els confirma que els roba i que ho seguirà fent amb total impunitat, i troben que aquest és un bon punt de partida. Això no són empresaris. Són servents.

Josep Selva

Si alguna cosa envejo als espanyols és la contundència, el deixar-se de filigranes i d'eufemismes. Un defecte molt català -mesell i orfe de poder-, és tractar la negociació política com qui ven un producte i això no va així. En politica no hi ha rebaixes, hi ha estratègies, i s'imposa la meva estrategia o la del altre integrament. Qui porta la seva fins al final guanya, qui cedeix perd. Per això espero que no arribem al 27S. Diu en Mas que no es podrà exercir la sobirania fiscal fins que siguem independents. Es una obvietat, però encara hi ha massa gent que es pensa que les estructures d'Estat es poden fer com bufar i fer ampolles. Sense poder coactiu no hi ha estructures d'Estat.  Aquest poder coactiu, per el que no te Estat, és la desobediència a les lleis que vol substituir. Ningú ens fara cas mentre no parlem clar i contundent i a mes fem creïble el que diem.

Salvador Rofes

La pena és que no hi haurà independència perquè no s'assolirà una majoria al Parlament conseqüència de el fracàs total dels nostres polítics tant dels que es diuen independentistes com dels que feien veure que ho eren i que ara es desmarquen adduint lo malament que ho fan ERC i CiU. Una cosa es el que s’ha d’escriure perquè toca però, de veritat no us doneu compte del gran fracàs que estem vivint?

director@vilaweb.cat

Declarem la independència sense por, que la Unió Europea ja reaccionarà de la mateixa manera que reaccionarà amb Grècia.