Les clavegueres de Barcelona

L'accidentada projecció dissabte de 'Ciutat morta' pel Canal 33 ha tingut una conseqüència política indubtable: ha tornat a fer evident que a la ciutat de Barcelona, durant molts anys i encara avui, hi ha una trama d'interessos foscs vinculats a la guàrdia urbana que reapareixen de tant en tant sense que mai ningú els acabe d'aclarir. Sense que la ciutat acabe de fer net.

No pot servir d'excusa que a totes les grans ciutats del món hi ha un espai fosc al voltant de la policia. La policia es barreja per força amb el crim, amb un operatiu prou gran per a amagar dins seu també impunitats criminals, de vegades impossibles de detectar, però sovint permeses com si fossen un mal menor. Si els polítics, en compte d'encarar el problema, opten per doblegar-s'hi o no són capaços de controlar la policia, aleshores el mal que pot caure damunt la població és enorme. I impune.

'Ciutat morta' ho retrata a la perfecció. Retrata la impunitat d'una part de la guàrdia urbana de Barcelona --i també dels mossos d'esquadra--, que no únicament actua de manera criminal, sinó que té tots els mecanismes a l'abast per a dissimular la gravetat de la seua actuació tant com siga necessària. A Barcelona el cas 4-F s'afegeix a molts altres que han originat escàndols anteriors, des del tancament de prostíbuls protegits a activitats derivades del tràfic de droga, en què s'han trobat implicats efectius policíacs. O del cas Vilaró al de la persecució de la regidora Itziar Gonzàlez, en què el consistori no va fer res per protegir-la de les amenaces de mort i es va limitar a aclucar-se d'ulls i deixar-la dimitir. Hi ha massa coses en comú en tots aquests casos: persones, institucions, hospital, jutges. I tot açò ha de fer sospitar que, com deia fa uns dies a VilaWeb el director del film, es tracta d'un cas sistèmic: 'Això és un "modus operandi" determinat dels nostres cossos policíacs, emparats per jutges i polítics. Parlem d'un mal sistèmic que surt a la llum quan s'equivoquen de persona'.

'Ciutat morta' posa el focus sobre un cas concret i el documenta tan sòlidament que és impossible d'evitar la indignació. La indignació pel que van fer, però també per la manera com se n'han sortit. És cert que els comandaments implicats ja no hi són i que els guàrdies acusats de les tortures s'han jubilat. Però això no vol dir res. Aquests policies haurien de ser a la presó, no jubilats. I l'Ajuntament de Gavà no havia d'haver acollit el cap de la unitat d'informació, autor, a més, de la demanda perquè el documentari fos censurat.

Els problemes amb la guàrdia urbana de Barcelona no són únicament del passat i sovint no cal entrar en la part més fosca per sentir-los. Els veïns de Ciutat Vella fa anys que denuncien la permissivitat o tolerància d'aquest cos policíac amb diverses actituds delictives que han de suportar a la Rambla i al voltant a la nit, i que els impedeixen de tenir una vida digna. Fa pocs dies que vam publicar aquesta entrevista, en què s'explica com els veïns no tan sols no obtenen cap solució sinó que, a més, veuen que les seves protestes són jutjades amb més duresa que alguns delictes.

'Ciutat morta' hauria de ser en aquest sentit un estímul per a promoure un canvi real en la gestió del model policíac de Barcelona, que fins ara no ha estat suficient. Hi ha una cultura de la prepotència i la impunitat en algunes àrees de la guàrdia urbana que cal extirpar, sense contemplacions. I segurament perseguir judicialment, des de l'ajuntament mateix, els agents denunciats per 'Ciutat morta' —que ara riuen gràcies a la seua jubilació— seria una bona manera de fer arribar un missatge clar a tots aquells qui es pensen que la ciutat és seua i que, efectivament, és morta.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Cristina Oromi

L'editorial no defuig i reflexiona exhaustivament sobre la gravetat de les causes i les conseqüències del cas 4-F. Malauradament i majoritària, els mitjans no han informat ni opinat sobre aquest escàndol punyent i aterrador i el seu gremi ha quedat ferit per aquest silenci.  Espero que l'actual alcalde d'aquesta 'Ciutat Morta' on es tortura en ple segle XXI doni explicacions de les múltiples irregularitats comeses i de la condecoració atorgada a Víctor Gibanel.  Espero, també, que aquest país faci net de tot plegat per tal de poder viure en una 'Ciutat Viva' i sentir-me'n orgullosa.

David Ginebra

Sense anar més lluny, la setmana passada un noi de Vallecas va ser condemnat a quatre anys de presó, acusat de portar explosius quan va ser detingut en la vaga general del 14N del 2012. Totes les proves que l'inculpen són la presumpció de veracitat de les paraules dels agents. Del cas de l'Alfón, però, com de tants altres, no se'n farà cap documental.

Josep Almar

Indignació per la impunitat. Els polis es poden ajudar entre ells en els moments difícils. No val aprofitar el moment ni l'uninforme ni les dependències: quanta covardia !!...

No obstant, si al corporativisme criminal si sumen jutges, funcionaris corruptes, metges i polítics foscos o directament impresentables (el paper d'en Clos a la filmació el deixa ben retratat) tenim una foto esgarrifosa de la realitat.
Necessitem urgentment fer net, una transició de veritat, un procés realment constituent i sang nova a tots els estaments, que no hagin mamat del règim feixista que encara perdura entre nosaltres.

No es només la corrupció, es l'absència de valors ètics. Encara no sé què defensaven els protagonistes institucionals (els polítics de l'Ajuntament, els jutges, els metges, els funcionaris). Segueixo en estat de xoc.

Geoffroy Lourdou

"Ciutat morta" ens ensenya també com el nou país que desitgem, que necessita també una nova capital, se podrà pas fer només per un canvi de bandera. Necessita una revisió completa d'un sistema heretat del franquisme amb les seues tares com el racisme, el classisme, l'arbitrarietat o l'impunitat, denunciades admirablement en el documentari. Aqueix canvi el farem convencent una part dels votants que no vol precisament un passaport català però que vol viure en un país presentable.

Ramon Perera

S'acosten eleccions municipals. Lo mínim que hauríem d'exigir a la democràcia representativa és que els candidats a l'alcaldia de Barcelona es comprometin formalment a extirpar de manera clara i indubtable les arrels del problema comentat a l'editorial.

Octavi Monsonís

Sense arribar a casos tan greus, he vist sovint actituds prepotents i perdonavides de la policia municipal. I cada vegada m'he preguntat com deu ser l'actitud d'una policia democràtica, una policia que tinga clar que són al servei dels ciutadans.
Els qui volem un estat català també volem una policia per al poble i amb els controls que calga per acabar amb les pràctiques antidemocràtiques i autoritàries heretades del franquisme que encara perduren.
Una raó més per desitjar la independència.

Josep Usó

Ciutat morta impressiona. I ho fa perquè ens permet veure què ens pot passar, a qualsevol de nosaltres, si tenim la mala sort de ser on no devíem en el moment equivocat. I també perquè demostra que tots els mecanismes, protocols, autoritats i demés, que se suposa que han de vetllar per evitar que les uns delinqüents facen el que els done la gana, així literalment, amb una persona qualsevol que no ha fet res punible, s'inhibeixen en favor dels mals policies. Uns prejudicis ridículs per part d'una jutgessa poden enfonsar a qualsevol. Especialment feridor és com tothom ignora totes les proves i evidències. Fins i tot les autoritats, com ara l'alcalde Clos que canvia una declaració sense més ni més. I que després arriba a ministre!
Una ciutat així, en la qual aquesta gent actua amb impunitat des de fa molts i molts anys, no és tal i com es veu a primera vista. Sembla que al darrere, com sempre passa, hi ha interessos tèrbols, com buidar barris (o blocs de pisos) per poder-los transformar en habitatges de luxe (per exemple); això sí; en bones mans. 
Pel poc que sé de la Guàrdia Urbana de Barcelona, els seus comendaments durant el franquisme eren militars d'alta graduació. I m'imagine que això deixa petja. Feina dels polítics de l'Ajuntament és netejar aqusest cos d'indesitjables. Com de la Gneralitat és escatir comportaments semblants dins dels Mossos d'Esquadra. Aquests comportaments continuats al llarg del temps em semblen dignes d'un estat feble i mollt, molt injust.

director@vilaweb.cat

Els policies acusats en el documentari 'Ciutat morta' haurien de ser a la presó, si més no a judici. I encara hi som a temps.