Lluitem!

Lluitem per la dignitat. Quan els jutges del Tribunal Constitucional espanyol van dictar la sentència contra l'estatut potser no sabien que despertaven un volcà. Perquè, avesats a pensar en nosaltres com un poble dòcil, no es van adonar que aquell límit era intolerable. Quatre anys després, el país ja s'ha independitzat mentalment, i ha emprès una aventura col·lectiva que només sé definir d'èpica: la independència política és, simplement, a tocar.

Lluitem per nosaltres. Nosaltres no lluitem contra ningú, sinó per nosaltres, pels nostres, per tota la nostra gent. Per aquesta gent que els darrers dos anys i mig han decidit d'abatre totes les barreres, han canviat la política i la societat i han dedicat hores i més hores a posar les bases de la nostra república lliure. I que quede clar que lluitem per tots els nostres, pels qui votaran sí i també pels qui votaran no, perquè el futur estat serà de tots, fins i tot dels qui no el voldrien veure nàixer.

Lluitem pel món. Per explicar als altres que la democràcia no té límits i ha d'arribar també a la formació de les fronteres. Per demostrar, amb els nostres amics escocesos, que al segle XXI ja no cal cap guerra, ni cap invasió, cap drama humà, per a fer possible les aspiracions col·lectives d'un poble. Només la democràcia.

Lluitem per fer un país millor. Perquè no solament volem canviar de bandera, d'himne, de passaport. Sobretot volem canviar de soca-rel la manera de relacionar-nos amb el poder i la manera com el poder es relaciona amb nosaltres. Volem canviar el poder, de fet, i sabem que això tan sols serà possible si tenim a les nostres mans les grans decisions. Per això aquesta revolució democràtica no s'acabarà amb la independència: lluitem per viure millor cadascú de nosaltres i tots junts i no permetrem que res ni ningú intente mai segrestar tant treball, tanta feina, tantes il·lusions, tant coratge.

Lluitem, per tant, pel futur. Proclamant que en aquest petit racó d'Europa tenim fe en el demà i bastir-lo ens entusiasma. Sabem que trobarem dificultats immenses, però també sabem que no hi ha res impossible. Hem vist com davant els nostres ulls els impossibles es feien realitat en tants països! Ara ho intentarem nosaltres, tant bé com sabrem, pensant tothora a lliurar als nostres fills un país del qual, finalment, es puguen sentir orgullosos.

I lluitem per la gent que ja no hi és i que ha fet tant perquè nosaltres avui puguem obrir les grans avingudes de Barcelona a una riuada de gent lliure, disposada a guanyar. No els podem tornar a la vida, però sí que podem fer que el seu sacrifici tinga sentit i siga dignificat per la vida que tindrem.

Lluitem per la nostra nació, la catalana. Que no és millor que cap altra, però que tampoc no és pitjor ni inferior a cap altra. I lluitant la fem existir, la fem real, visible arreu del món, subjecte internacional. 

Lluitem, finalment, per l'alegria. Per aquesta alegria que s'encomana avui per carrers i places, de nord a sud, d'una manera esclatant. Per aquesta gent que avui ens mostra el país que ens agradaria ser i que creu que pot guanyar, que vol guanyar i que farà allò que calga per guanyar. Lluitem per aquesta alegria que ens fa abraçar-nos als desconeguts i emocionar-nos fins a tremolar amb els nostres. Lluitem perquè lluitant som i ens sentim dignes, perquè avui som i ens sentim poble.

Lluitem, per tant, per la independència. Avui. L'11 de setembre de 2014. Quan fa tres-cents anys justos que els més dignes entre els nostres, no únicament del Principat sinó gent vinguda de tota la nació, resistiren en les darreres trinxeres els atacs assassins dels borbons. En honor seu i pel futur de la nostra terra: lluitem.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Jaume Jose i Orianes

Expressem educadament la nostra voluntat perquè no velem una lluita en el sentit violent de la paraula. És més forta la voluntat (allò que volem), que no la lluita en el sentit que els espanyols ens han ensenyat.
Cal que entenguin que no és la voluntat de la persona que hi ha al capdavant, és la voluntat que molta gent que fem un poble cohesionat i divers.

Josep Usó

La jornada d'avui és èpica. Perquè en molt poc temps, tot un poble s'ha posat en marxa cap a un futur diferent del què els havien preparat els altres. I ara mateix ja està clar que aquesta marxa és imparable. Només pot acabar amb una independència política que ja es veu a tocar. Possiblement, a menys de cinquanta-nou dies. 
I el que em resulta més impressionant d'aquest moviment popular és la universalitat (hi està tothom menys aquells que sembla que viuen, d'una o altra manera, d'escanyar als seus). I també l'alegria contagiosa que traspua cadascú.
No vull deixar d'esmentar, hui que fa tres-cents anys de la caiguda de Barcelona, dels defensors arribats del Sud del País o de les Illes i que també moriren defensant unes llibertats que ara veiem altra vegada a l'abast.  N'estic segur que d'ací a molts anys, d'aquest onze de setembre encara se'n parlarà; i amb motius. Segur que és el darrer d'aquesta època d'opressió.
Avui toca lluitar per nosaltres. Només a favor nostre. No en contra de ningú. Com es diu als xiquets o als adolescents quan se'ls demana que estudien, "per a vosaltres treballeu. Esforceu-vos".
Bona Diada a tothom i enhorabona.

Maria Rosa Guasch

Nosaltres no lluitem amb les difícils condicions que ho varen fer els nostres avantpassats. Ells van sofrir durament el setge borbònic i la repressió posterior. Nosaltres, en canvi, podem anar alegrement al Born i, tot vestint la samarreta groga o vermella, reivindicarem fent la "V" la nostra catalanitat i la llibertat.Tanmateix, em sembla que davant tenim gent tant radical com fa 300 anys (a part de la increïble coincidència de que el rei espanyol és un successor familiar i nominal). 
El Govern d'Espanya igual com va fer Felip V, no escolta la població, ens cargolen amb les lleis sense pietat... Són durs i intransigents. Ho disfressen de democràcia però són semblants.Nosaltres hem d'acabar el que els nostres avantpassats van començar. Tots a la "V" demà per la llibertat de Catalunya!

Montse Serra-Figueras

Demà serà un gran dia. I serà un estrès de grans dies aquesta tardor, aquest hivern, la primavera vinent, i ho viurem intensament. I ho anirem seguint per Vilaweb.

Ramon Perera

Lluitem per deixar de lluitar. Lluitem per poder fer la nostra vida sense haver d'estar sempre pensant en defensar-nos.

Lluitem perquè ens sentim vius, perquè hem descobert que ja no tenim por i que la nostra visió del nostre país estava grotescament manipulada. Així tornem a sentir el plaer de fer-nos adults encara que fes molt de temps que ja havíem deixat enrere l'adolescència.

Lluitem perquè tenim amics vinguts de fora i així els podrem convidar a ser també catalans sense deixar de ser allò que ja eren.

Lluitem perquè ens sentim revolucionaris, per deixar clar que les revolucions no tenen perquè ser amb sang i patiment sinó que poden ser alegres, pacífiques i democràtiques.

Francesc Aguilar

No hi ha molt més per afegir, per totes aquestes raons demà lluitarem com a súper-herois, uns serem "grocman" o "growoman" i altres "vermellman" o "vermellwoman" , però els nostres superpoders seran els de la democràcia, el nombre de ciutadans catalans units per una única raó que les assumeix totes, la independència de Catalunya.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui lluitem per moltes coses, però totes es resumeixen en un mot: independència.