Opinió
-
És possible una Espanya diferent?
Vicent Partal
05.02.2015
-
La 'troica' desapareixerà i això és una lliçó (també) per a nosaltres
Vicent Partal
04.02.2015
-
Duran no és ningú
Vicent Partal
03.02.2015
-
No calen tantes renúncies…
Vicent Partal
02.02.2015
-
Si Esquerra vol ser el PSC…
Vicent Partal
30.01.2015
-
El preu de la independència?
Vicent Partal
29.01.2015
-
Primàries per a guanyar
Vicent Partal
28.01.2015
-
Syriza i la nació
Vicent Partal
27.01.2015
-
Un gran dia per a Europa
Vicent Partal
26.01.2015
-
Més enllà de Grècia
Vicent Partal
23.01.2015
-
La república aranesa
Vicent Partal
22.01.2015
-
Los araneses auràn ara una oportunitat unica
Vicent Partal
22.01.2015
-
Com callen els socialistes!
Vicent Partal
21.01.2015
Vicent Partal
04.03.2014
Europees: sobretot no prenguem mal
Molta gent es va pensar que era possible una llista unitària a les europees, i no ho ha estat. Després es va creure en la possibilitat d'un punt comú a les diverses plataformes electorals, cosa que tampoc no ha estat possible. I fa tota la sensació que, com més temps passe, pitjor. Els partits, els uns més que no els altres, refusen la unitat i en aquestes eleccions els qui tenen la paella pel mànec són els partits. Per tant, no paga la pena d'insistir-hi. Ara...
Encara que no pague la pena d'insistir-hi, em sembla que podem demanar que la campanya siga neta i que s'eviten situacions que puguen complicar la unitat en favor del referèndum que caldrà garantir a la tardor. Una campanya agressiva, plena d'enfrontaments, caïnita, pot portar les coses a un límit que em sembla que ningú no desitja, en principi. Espere que siga així i demane si us plau als partits que respecten aquells contrincants electorals que al mateix temps són els seus aliats en el procés del referèndum.
Entenguem-nos: no dic que s'estalvien les crítiques. Dic que les facen --els uns i els altres-- amb guant blanc i veu elegant. Sense crispar ni cremar els vaixells. Perquè, altrament, faríem un mal servei al país i donaríem al govern espanyol l'alegria més gran. A Madrid continuen pensant que el procés se n'anirà en orri tot sol perquè els partits seran incapaços de treballar plegats. Van quedar desconcertats amb l'acord del desembre i ara han posat tota la il·lusió en les eleccions del maig. Procurem, per tant, tornar a deixar-los amb un pam de nas, que ens hi juguem molt.
L'opinió dels subscriptors:
Lluís de Yzaguirre: Vull pensar que en les sis setmanes que queden els partits recapacitaran o bé la societat civil els passarà pel damunt i muntarà una candidatura unitària amb independents.
En qualsevol cas, aquestes no són unes eleccions més, ni tan sols unes europees més: són les darreres eleccions que el règim neofranquista no podrà aturar, ni suspenent l'autonomia, ni tornant-se a reinventar la constitució del "atado y bien atado".
Doncs, si no podem respondre en aquesta singularitat amb una candidatura unitària dels partits que estan pel dret a decidir o de la societat civil, no ens quedarà altra via per mostrar aquesta singularitat que promoure una abstenció sense precedents.
Jordi Casadevall: Va ser impossible formar una llista conjunta (de la qual cosa jo no n'era partidari, per cert) i ara tampoc ha estat possible consensuar un punt programàtic comú. Suposo que, a aquestes alçades, és també il.lusori pretendre un míting conjunt durant la campanya, com algú havia proposat, de manera que ens haurem de conformar amb aquest "guant blanc" que ara es proposa. No perdem l'esperança de que els nostres representants polítics, siguin del color que siguin, sàpiguen estar al nivell que esperem d'ells.
Jaume Sans: En veure que no hi havia llista unitària he estat dubtant sobre si paga la pena anar a votar o no. D'entrada pensaba que el millor era abstenir-me, però entenc que cal donar un missatge potent, de participació a Europa. I finalment em sembla que prendre la següent opció: si es presenta algún partit independentista català, en coalició o no amb d'altres partits de l'estat, el votaré abans que no anar a votar a cap d'aquests partits (CiU, ERC, ICV) que no han estat capaços d'aparcar els seus interessos i posar els del pais al davant.
Pep Agulló: La perspectiva tàctica per aconseguir la independència, des del punt de vista dels diferents partits, hauria de ser agafar del programari el tema de la llibertat nacional, que és el que uneix forces, i posar-lo com ariet en les eleccions europees. Atès que no hi ha manera de aconseguir cap acord unitari, com a mínim que la ideológia que pot separar per exemple CiU de la CUP (si participen), no tiri per la borda la unitat en el tema llibertad. Allò de la independència sí, però no a qualsevol preu, no facilitaria les coses perquè aquest punt de vista de puresa ideològica (que em sembla bé) esdevé aquí un obstacle per aconseguir una estratègia concreta entre aliats. En aquest cas la puresa ideològica donaria oxigen a l’Estat espanyol. Actuem amb intel.ligència i audacia. Els vots només tindran sentit si sumen entorn d’una proposta que recolzin diferents formacions polítiques. Ja tindrem temps de passar comptes.
Josep Usó: Realment, incloure un únic punt en el programa electoral de cadascun dels partits catalanistes a favor del referèndum, de la independència o de qualsevol altra cosa, em sembla molt poc. Si hi ha partits, i n'hi ha, que ni d'això han sigut capaços, no em semblen gaire de fiar. Perquè, al meu parer, els seus dirigents no tenen la capacitat per distingir allò que és important d'allò que no ho és tant. És evident que en moltes coses caldrà dissentir. Que hi haurà temes en els quals serà impossible l'acord. Però en reclamar per a Catalunya allò que en justícia li pertoca, tampoc?
Si volen votar el mateix que votarà el PP o el PSOE, o UPyD, que ho diguen. I que expliquen per què ho fan. Però que sàpiguen que, si ho fan, els ho podrem retreure tota la vida. No es pot ser ecologista i coincidir en vot amb el PP. Per entendre'ns.
Espere que, en general, la capanya siga elegant. Mai cainita.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015