Opinió
-
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'No m'estranyaria que puguem parlar d'aquí a poc temps d'Otegi lehendakari'
Josep-Lluís Carod-Rovira
18.10.2011
<73/73
Sebastià Bennasar
31.01.2013
Jaume Fuster, quinze anys després
Avui fa quinze anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Seguint la tònica habitual d'aquest país, costa molt de trobar-ne els llibres a les llibreries. Quan un escriptor es mor, els seus llibres cauen del prestatge tan bon punt s'esvaneix la moda de llegir-lo, dues setmanes després de les necrològiques. Som un país de desmemoriats.
Però, sens dubte, som on som gràcies a Jaume Fuster. Fuster, el 1972, va publicar 'De mica en mica s'omple la pica' i es va convertir en el pare de la moderna novel·la negra en català. Han passat 41 any. I Pedrolo? I Tasis? I Capmany? Doncs són els avis. Imprescindibles, però sense el punt de modernitat perfecta de Fuster. I Fuster no es va limitar a la novel·la negra. En va fer de no-ficció –imprescindible 'La mort de Guillem', que repassa la mort de Guillem Agulló– i és clau la seva trilogia que emula Tolkien però passat pels Països Catalans.
Fuster va ser també un escriptor social i un escriptor polític, traductor i animador de moltes coses. I va lluitar per fer-nos a tots més professionals. Quinze anys després de la seva mort encara hi ha moltes lluites a guanyar. Els escriptors encara lluitem per objectius com el reconeixement de la nostra feina, perquè ens paguin els drets d'autor, per poder viure d'escriure en català. I cal que recordem que és una lluita que hem de fer entre tots. Però també hem de lluitar perquè la nostra cultura sigui majoritària i hegemònica.
Necessitam un estat perquè en aquest país els llibres en català ocupin el lloc que els pertoca. És a dir, ser majoritaris a les llibreries i a la vida comuna de casa nostra. Ser normals. Aquesta és la clau. I la normalitat demana que no oblidem els nostres prohoms.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015