El preu de la bondat

Richard Branson, multimilionari propietari de Virgin, vol promoure 'un canvi generacional a gran escala que difuminarà la diferència entre fer el bé i fer diners', perquè 'fer el bé és bo per als negocis'.
Que bé! Abans només guanyàvem el cel, ara ens farem rics, que és molt més actual i sense pagar el preu de la mala consciència.

Fins fa poc semblava que les ONG s'havien especialitzat en el 'bé' --d'aquí ve el seu atractiu, aquests darrers anys--, perquè miraven de pal·liar, amb les millors intencions, els efectes iatrogènics del campi qui pugui econòmic.

Hi ha qui considera que van perdent el ‘glamour’ que els donava la canalització de la part humana bondadosa, com si ja fessin un cert tuf de ranci i necessitessin un 'restyling empresarial' que les assimilés, o encara millor, les convertís, ras i curt, en empreses com les altres, que són més expeditives i administren millor els recursos.

Grans empreses pioneres ja han convertit les fundacions pròpies en filials especialitzades en la bondat, expressada en missatges carregats de valors i d’estils de vida que esborrin, de cara als seus usuaris, la frontera entre negoci i una experiència vital, entre el rol de client i el de membre d'un club. Fins i tot les institucions tradicionalment capdavanteres a tenir cura de les necessitats dels exclosos, com les pertanyents a l'Església Catòlica, han hagut d'entrar en una lògica de mercat per tal de ser viables. I n’hi ha que, per haver-hi entrat massa, com les caixes, han desaparegut com a tals.

Quan els ciutadans es descobriren subjectes polítics, exigiren a les institucions serveis de benestar de qualitat i en quantitat. Ara tenen 'el dret de', sense dependre de la 'beneficència' associada al paternalisme o a l'ús arbitrari de la generositat. Però amb la demonització de la 'beneficència', se’n perd també el sentit literal de 'fer el bé'. De cop, es descobreix que el bé s'ha institucionalitzat sota formes de servei, organitzades i produïdes amb criteris de resultats propis d'una empresa i lluny dels de la 'bondat'.

Que jo sàpiga, la bondat no és incrustada en les estructures organitzatives, ni en els processos de treball. No creix entre les màquines, ni n'és terra propícia un sistema que vol ser competitiu, peti qui peti. Si les mateixes institucions dedicades a la producció de serveis de benestar, acaben, ben a desgrat, produint el malestar, què no faran les altres, que no es constituïren originalment amb aquesta finalitat?
Segurament que el profeta Branson deu haver albirat un horitzó paradisíac des d'alguna de les seves naus espacials, que el comú dels mortals no arribem a veure. Esperem que ens l’ensenyi a preus assequibles.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet