Opinió

Assumpció Maresma

21.04.2015

Pregunta-ho al teu fill

Segurament ahir molts pares quan van arribar a casa es van quedar sorpresos. Els seus fills sabien moltes més coses que les que els diaris havien publicat sobre la mort del professor de l'institut Joan Fuster de Barcelona i de com havien anat els fets. Mentre els adults discutíem sobre com informar o quina informació era la bona, els companys de classe d'en Max explicaven fets als seus amics i els distribuïen en àudio per WhatsApp. També n'enviaven la foto, provinent de Facebook.


De primer, segur que molts pares, quan van escoltar la narració que tenien al mòbil els seus fills, van demanar de quin diari o de quina xarxa ho havien tret. Els seus fills ni van contestar. Potser ni van entendre què els demanaven. L'àudio amb el relat dels fets no s'havia distribuït per cap mitjà. Ni tampoc per les xarxes socials convencionals: YouTube, Facebook... L'àudio d'aquella veu excitada i tremolosa, que explicava què havia passat dins l'institut, se l'havien passat els joves de la ciutat i de tot el país els uns als altres, de grup de WhatsApp en grup de WhatsApp, sense necessitat de posar-se en contacte amb el món dels adults. Ells són l'autèntica xarxa.

La primera cosa que se sent en un dels enregistraments enviats des de l'institut és el nom sencer del noi que ha mort el professor, i l'alumna que parla recorda que són del mateix curs i que fa nou anys que va a classe amb ell. En dóna més detalls, molts més, alguns de confosos, alguns de contradictoris, però amb un toc de veritat que esglaia. Fa entrar la realitat a casa com cap mitjà no ho hauria sabut fer. El relat acaba amb un 'em cansen les notícies' revelador.


I aleshores, els adults plens de normes ens pensem que potser no és veritat, què potser aquest àudio l'han falsejat, que deu ser una invenció. L'adolescent mira sorprès l'adult i amb un gest d'indulgència explica: 'És veritat perquè la X coneix gent d'aquest institut i li han enviat un altre àudio, i tot hi coincidia molt.' L'adolescent continua: 'Fa impressió, sentir aquesta noia. Sembla com si no s'acabés de creure què li passa.'


Sense càmeres, sense focus, sense micros, sense diaris, sense res. Ells s'han explicat la història, la seva, a la seva manera. 


Esperem que cap mitjà no tingui la temptació d'espatllar-ho. Seria vulnerar greument allò que els adolescents han construït amb les noves eines tecnològiques i una bona dosi de complicitat. Una complicitat que se'ns fa estranya als adults perquè veiem que vulnera la privacitat. En canvi, té clarament les claus d'un codi nou que potser som incapaços d'entendre, però que a ells els funciona. Haurem d'escoltar i intentar comprendre abans de jutjar.


(Lamentablement, pocs minuts després de publicar aquest article un diari ha reproduit l'àudio.)

Editorial