Opinió

Sebastià Perelló

12.11.2014

Una crisi que ha transformat la idea de la literatura i el món del llibre

Crec que l'editorial Moll ha estat víctima d'una situació de crisi que ha transformat la idea de la literatura i, de manera general, el món del llibre. La societat a l'illa, i crec que de manera general, ha deixat de banda la literatura. I això fa temps que passa, tot i que no podem deixar de banda que aquestes transformacions es viuen al bell mig dels mites sobre el final de la literatura que s'han fet ben presents des del final del segle passat. A més, la crisi econòmica ha rematat una conversió del món editorial on només resisteixen els grans grups que han acabat mostrant una cara estranya: aprofiten la metamorfosi per deixar caure allò que no sigui presentable com a consum immediat; s'han convertit en editorials sense fons, sense memòria, sense línies mestres en relació amb el panorama literari català. I jo afegiria que només entenen el llibre com a producte, sense consideració dels repertoris ni dels sistemes literaris. Només resta un grup indòcil de petites editorials que des de la perifèria resisteixen i han convertit la posició marginal en una estratègia insubornable davant el fet de considerar la literatura com a producció cultural subalterna. En el cas català, a més, s'ha d'afegir la situació sociolingüística precària i en el punt de mira de l'assimilació. 


Hi pots sumar un desgavell considerable en el terreny de l'ensenyament i tendràs prou motius per a entendre com aquest procés ha fet víctimes, com l'Editorial Moll. Per ventura tampoc no s'ha sabut transformar en aquesta maregassa, o cal pensar que aquest final només és la manera que té la gent de l'editorial de sofrir una metamorfosi que els permetrà de reprendre la feina des d'una altra posició. El meu desig seria això: veure que aquesta decisió dràstica ha de servir perquè puguin continuar una tasca, que en el curs dels anys ha estat molt lloable, per noves vies i nous camins.


Esper que la repercussió que pugui tenir sigui revulsiva en un sentit: que ens faci conscients de la nostra precarietat i que des d'aquesta mateixa exigüitat puguem revisar estratègies i models culturals immunes a la misèria que ens imposen les institucions. Que la gent de l'Editorial Moll aprofiti la situació per reinventar-se. I ens haurien de tenir tots al seu costat. Com hauríem de fer pinya en favor dels programes i el projectes de les editorials petites que malden per sobreviure en aquestes condicions deplorables que afavoreixen fins i tot les institucions polítiques.


I la responsabilitat no recau en mans de les editorials, no hem de caure en aquesta trampa. És cosa de tots.

Editorial