Opinió
-
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Elisenda Paluzie
02.01.2012
-
Martí Domínguez: Opinem!
Martí Domínguez
02.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Un país lliure de persones lliures'
Xavi Sarrià
02.01.2012
-
Josep Garganté: 'Que el 2012 vingui prenyat de revolució social'
Josep Garganté
02.01.2012
-
Pau Alabajos: 'Maria José Català no és bel·ligerant amb la llengua però tampoc no hi té gens d'interès'
Pau Alabajos
31.12.2011
-
Àngel Martí: 'Demanem a la nova consellera que projecte a tot el País Valencià el que fa al seu ajuntament'
Àngel Martí
30.12.2011
-
Ferran Espada: 'Catalunya figura entre les sis seleccions més potents d’Europa i del món'
Ferran Espada
30.12.2011
-
Alfred Bosch: 'Les consultes que preveu la llei tindran una qualitat vinculant'
Alfred Bosch
27.12.2011
-
El sastre valent
Regina Laguna
26.12.2011
-
Monika Zgustová: 'Havel mai no va deixar de dir el que pensava davant l'adversitat'
Monika Zgustová
23.12.2011
-
Francesc Felipe: 'Cinema en català a València per voluntat i sense cap ajut econòmic'
Francesc Felipe
23.12.2011
-
Rafa Xambó: 'L'agressió de Canal 9 a Compromís vol distreure de les altres qüestions'
Rafa Xambó
21.12.2011
-
Ricard Riol: 'Per primer cop augmenten les tarifes amb una reducció del servei'
Ricard Riol
19.12.2011
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
No votar i explicar-ho tampoc
Després d'uns quants mesos d'immobilisme eterns i letals des del punt de vista de l'estratègia política, l'estat espanyol s'ha tret la son de les orelles i ara sí que reacciona davant la internacionalització cada vegada més àmplia del nou 'case of the Catalans', hereu directe del cas del 1714. Però reaccionar, en aquest cas concret, vol dir literalment això: que els uns fan l'acció i els altres van a remolc. Els uns envien informes sintètics de cinc pàgines i els altres contraataquen amb memoràndums il·legibles de 200. Els uns programen conferències i debats per tot el món i els altres van de bòlit amb el seu estol de cònsols i ambaixadors trucant a rectors universitaris i 'think tanks' perquè no permetin els actes. Els viatges internacionals del president Mas entren en una categoria a banda i mobilitzen tots els exèrcits disponibles, és clar.
Els entrebancs i les cartes i trucades més o menys amenaçadores tenen efectes diversos, però en general poc efectius. Jo he vist alguna d'aquestes cartes signades per un ambaixador espanyol i fan sentir vergonya aliena llegides amb ulls de democràcia madura i de llibertat d'expressió. Estic convençut que, en molts casos, les amenaces són fins i tot contraproduents. Sempre recordaré com un important càrrec d'un 'land' alemany m'explicava incrèdul les pressions que havia rebut de l'ambaixada espanyola a Berlín perquè no acollissin un acte organitzat per la delegació de la Generalitat sobre el futur de Catalunya. I m'ho resumia gràficament: 'M'ha recordat el llenguatge i els mètodes de l'Alemanya de l'est.'
Per vergonya dels uns o discreció dels altres, incloent-hi les institucions catalanes, la gran majoria de casos no surten a la llum pública. Però de tant en tant algú ho explica, com aquest professor de la Universitat de Lisboa que en va voler deixar constància en un article al diari; o com Pilar Rahola, que també explicava un dia una experiència personal a La Vanguardia. El cas de la professora Clara Ponsatí també passarà a la història de la llibertat de càtedra espanyola. Moltes vegades, és cert, no hi ha proves, més enllà de la certesa que passa alguna cosa estranya. El darrer cas, la conferència que havia de fer el perillós Carles Viver Pi-Sunyer dimarts 17 de juny a Brussel·les i que un 'think tank' prou seriós com és el CEPS va cancel·lar amb menys de 24 hores d'antelació amb excuses de mal pagador.
Però aquesta actitud d'anar posant bastons a les rodes, a Europa no ven. Quan no tens projecte propi i tots els teus arguments es basen a amenaçar i destruir el projecte del contrari, acabes perdent la partida. A l'estat espanyol, tot allò que té relació amb el procés sobiranista els ultrapassa i ells arriben quan nosaltres fa estona que ja som un parell d'estacions més enllà. Fan salat. Tota l'experiència acumulada dins les fronteres hispàniques, que va des de comprar favors, silencis o fidelitats fins a tancar diaris i empresonar periodistes, al nord del Pirineu no funciona. I sí, Espanya és una democràcia consolidada i amén. Ara: no únicament no deixa votar els catalans, sinó que tampoc no vol que aquests exerceixin la llibertat d'expressió i s'expliquin al món. Alerta, però, que quan hom entra a un restaurant i veu que a dins no hi ha taules, ni cambrers, ni cuina, al final acaba sospitant que no és cap restaurant.
[Article publicat originàriament a Media.cat]
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015